Amanda Black 13 - L'Holandès Errant

Bárbara Montes
Juan Gómez-Jurado

Fragment

cat-1

Personatges

Amanda Black. Viu amb la tieta Paula d’ençà que van desaparèixer els pares, al cap de poc d’haver nascut. Ara, amb tretze anys, ha descobert la veritat sobre els seus orígens: és l’hereva d’un antic culte dedicat a la deessa egípcia Maat, que té la missió de trobar i robar objectes màgics —i no tan màgics— que, en males mans, podrien ser perillosos per a la supervivència de la humanitat. A més a més, ha de bregar amb els problemes típics d’una adolescent, que no són pas pocs, i entrenar-se diàriament perquè els poders que se li van començar a manifestar el dia que va fer els tretze anys es puguin desenvolupar fins a la màxima potència.

Il·lustració d’una nena amb el cabell negre a l’alçada de les espatlles, els ulls grans i un somriure. Porta una dessuadora.

Tieta Paula. És la germana de l’àvia de l’Amanda, a més de la seva tutora i exigent entrenadora. Ningú no sap quina edat té, ja que aparenta entre trenta-cinc i cinquanta-cinc anys. Afirma que ja no està en forma, però l’Amanda no s’ho acaba de creure: ha vist la tieta fent autèntiques proeses durant els entrenaments a què la sotmet cada dia.

La tieta Paula faria qualsevol cosa per l’Amanda, i el que més l’amoïna és mantenir-la apartada de tots els perills que comporta l’herència que va rebre quan va fer els tretze anys.

Il·lustració d’una dona de mitjana edat amb el cabell ros lligat en un monyo baix. Té els ulls baixos i mig somriure.

Eric. És el millor amic de l’Amanda: no només van junts al mateix institut, sinó que, a més a més, l’Eric l’acompanya allà on la portin les seves missions. És un autèntic geni dels ordinadors i pot piratejar qualsevol xarxa. Abans de conèixer l’Amanda, era un noi solitari amb qui tothom s’hi veia amb cor; ara ha guanyat confiança i no hi ha res ni ningú que li barrin el pas... Una cosa ben normal, quan t’enfrontes contínuament a perills que et poden costar la vida. Les tres persones que més s’estima del món són la seva mare, l’Amanda i l’Esme, de qui, a més a més, està superenamorat.

Il·lustració d’un nen amb grans ulleres rodones, cabell castany, orelles grans i ampli somriure.

Benson. És el misteriós majordom de la família Black. Sembla que pugui endevinar els desitjos i les necessitats de l’Amanda abans que la noia obri boca. Apareix i desapareix sense que se n’adonin, i sembla que és a la Mansió Black des de temps immemorial: l’Amanda va descobrir una fotografia molt antiga on apareixia en Benson i... estava igual que ara!

S’encarrega de tot l’equipament necessari per a les missions de l’Amanda i l’Eric, i és capaç d’inventar artefactes sofisticadíssims. També sap pilotar els automòbils, avions i helicòpters que hi ha al taller de la Mansió Black, i els ensenya a fer anar a l’Amanda i a l’Eric. Per a l’Amanda i la tieta Paula, en Benson és un membre més de la família i li ho han fet saber cada cop que n’han tingut l’ocasió.

Il·lustració d’un home gran amb patilles canoses. Té els ulls petits i mig somriure.

Esme. Va a l’institut amb l’Amanda i l’Eric i, de fet, els tres són inseparables. Coneix l’herència de l’Amanda i està disposada a ajudar-la sempre que la seva amiga la necessiti. Li agradaria amb bogeria acompanyar-la en les seves missions i espera que algun dia li ho demani, però mentrestant s’alegra de ser amiga seva i que li expliqui les seves últimes aventures. Fa poc que ha començat a sortir amb l’Eric i estan enamoradíssims. Als dos els encanta passar temps amb l’Amanda, però ella sempre està buscant la manera d’aconseguir que l’Esme i l’Eric passin temps tots dos sols.

Il·lustració d’una nena amb els ulls grans i mig somriure. Porta el cabell llarg darrera de l’esquena.

Lord Thomas Thomsing. Aquest lord anglès pertany a una família que, temps enrere, va ser una valuosa aliada dels Black. Després que un dels avantpassats de la nissaga fes servir un amulet màgic que va comportar unes conseqüències desastroses, la família del lord va ser expulsada del culte a la deessa Maat. Ara, un cop Lord Thomas ha demostrat de sobres la seva fidelitat i el seu coratge, els Thomsing han recuperat la confiança de la família de l’Amanda, i la tieta Paula n’està encantada. Encantada de la vida!

Il·lustració d’un home de mitjana edat amb patilles i bigoti blanc i abundant. Té els ulls petits i les celles arquejades.

Llocs

La Mansió Black. És la casa dels Black des de fa centenars d’anys. L’Amanda va rebre la mansió i tot el que contenia com a herència quan va fer els tretze anys. Si bé per fora està ben conservada, per dins ja és tota una altra cosa. N’han pogut habilitar unes quantes habitacions per a l’ús diari, però la majoria encara estan molt atrotinades, gairebé en ruïnes. De mica en mica, però, la tieta Paula, en Benson i l’Amanda van treballant per tornar-li tota l’esplendor. El pitjor del cas és que, tot i tenir la fortuna que va heretar la jove, no la poden destinar a fer obres perquè els fa por que algú descobreixi els secrets que s’hi guarden. La Mansió Black té passadissos ocults, habitacions que apareixen i desapareixen i moltes coses que l’Amanda encara no ha descobert.

Il·lustració d’una mansió enmig d’un descampat amb un parell d’arbres sense fulles al jardí.

El taller. Així és com en diuen del soterrani de la Mansió Black, i és on es preparen totes les missions de l’Amanda i l’Eric. Dins el taller s’amaga la Galeria dels Secrets, on es conserven els objectes robats en cada missió i d’on no tornaran a sortir mentre continuïn sent perillosos. A més a més, disposa dels ordinadors més potents; també té un hangar on es guarden les aeronaus —algunes de les quals, supersòniques— que necessiten per desplaçar-se per tot el món en un temps rècord; així com un enorme vestidor amb tota la indumentària que els pugui fer falta, des de roba d’escalada fins a vestits de festa; una biblioteca; una zona d’estudi, i una part del circuit d’entrenament que ha de fer l’Amanda cada dia. L’altra part és als jardins de la Mansió Black, si bé, tal com estan avui dia, això de dir-ne «jardins» és molt generós. Al taller també hi ha l’inventari dels Black, un patracol enorme on, al llarg dels segles, les diferents generacions de la família han anat afegint informació sobre els objectes perillosos per a la humanitat de què han tingut notícia, així com d’aquells que ja es troben tancats amb pany i clau a la Galeria dels Secrets.

Il·lustració de l’interior d’una estança de dues plantes. A un costat hi ha llibreries i a l’altre ordinadors i vàries pantalles. En un primer pla i sobre d’un pedestal hi ha un llibre tancat.

Il·lustració composta per diversos requadres d’estil còmic, amb l’Amanda Black com a protagonista. En el primer requadre es veuen dues mans sostenint un sobre tancat amb un segell de lacre, centrat a la imatge. Text. El dia que vaig fer tretze anys em va arribar una carta misteriosa. En el segon requadre apareix una figura femenina alada amb un tocat egipci i les ales esteses, dreta sobre una base, amb columnes al fons. Text. Així vaig saber que soc l’hereva d’un culte dedicat a la deessa Maat que data de l’antic Egipte. En el tercer requadre, l’Amanda observa atentament un objecte antic amb inscripcions. Text. I això què significa? Doncs que he de treure de la circulació objectes que podrien ser perillosos per a la humanitat. I per treure de la circulació vull dir robar. En el quart requadre, l’Amanda salta entre edificis. Text. La meva herència comporta certs dons, com ara una força i una velocitat extraordinàries, i això que no soc una superheroïna ni res per l’estil.

Il·lustració composta per diversos requadres d’estil còmic. En el primer requadre es mostra un retrat de la tieta Paula, una dona amb els cabells recollits i mirada ferma. Text. Per cert, els pares van desaparèixer poc després que jo nasqués, i m’he criat amb la tieta Paula. En el segon requadre, l’Amanda dona una puntada a un sac de boxa partint-lo per la meitat. Text. Ella m’entrena per desenvolupar al màxim les meves habilitats i ser capaç de superar amb èxit totes les missions. En el tercer requadre, un majordom amb vestit i llacet, apareix dret al costat d’un noi jove amb ulleres, samarreta i un ordinador portàtil obert sobre la taula. Text. També compto amb l’ajuda d’en Benson, el nostre peculiar majordom, i de l’Eric, el meu millor amic, un geni dels ordinadors i de la tecnologia en general. En el requadre inferior, l’Amanda està dreta en primer pla, amb dessuadora amb caputxa i el logotip “B” al pit, mirant de front. Text. Soc l’Amanda Black i aquesta és la meva història.

Pròleg

Tinc el fons amb prou feines a un metre. Puc veure, escampats per la sorra, trossos de fusta corcada, ferros rovellats, fragments d’alguna escultura. Tot i això, no és el fons el que m’amoïna. És allò que es belluga entre la foscor de l’aigua. Aquí només hi ha nit. Una nit eterna.

No ho podria pas assegurar, però diria que, ara fa un segon, m’ha passat una ombra pel costat mateix. No tenia cap forma definida. No nedava. Només lliscava. Com si l’aigua no li fos cap obstacle.

També pot ser que m’ho estigui imaginant, és clar. A aquesta profunditat és possible que experimenti la narcosi del nitrogen, altrament dita «mal de fondària»… Tot i que no en tinc cap altre símptoma.

M’aturo.

És com si sentís un no-sé-què.

Miro cap a l’esquerra i m’acompanya la llum del focus.

No res.

Cap a la dreta.

Tampoc no res.

Faig un giravolt. Hi ha una figura que s’esfuma quan la toca el feix de llum.

L’he vista.

Bé, m’ho sembla.

De reüll, això sí.

Era allà mateix.

Intento recordar el pla: baixar, observar el galió des de fora, pujar.

Ni entrar-hi. Ni posar-se a explorar. Ni anar tota sola.

Mira, una de tres. No està gens malament.

I només perquè encara no he entrat dins el galió, no pas perquè no me’n mori

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos