Cardem en català

Roger Miras
Xènia Hernández
Laura Boj

Fragment

cap

Pròleg

No puc començar d’una altra manera: aquest llibre impressiona. Només cal donar-hi un cop d’ull per quedar aclaparat per la quantitat de paraules i expressions que s’hi ha inclòs.

Però, ben mirat, a mi aquest llibre no m’hauria d’impressionar. Ja fa gairebé dos anys que la Laura, la Xènia i el Roger em van demostrar la seva vàlua com a lingüistes (encara en procés de formació) quan vaig haver d’avaluar el treball de què ells mateixos parlen a la introducció. I ens la van continuar demostrant a tots plegats quan no es van conformar amb tenir un compte d’Instagram amb molts seguidors i moltes interaccions i es van presentar a un concurs de videopòdcasts organitzat per la Universitat de Barcelona… i el van guanyar. I, d’aquesta manera, han continuat delectant els seus seguidors durant un any més amb les seves aportacions a un tema tan original, tan poc tractat, com el que és objecte del llibre: el lèxic del sexe, el lèxic del sexe en català.

El llibre consta d’una introducció i d’onze capítols que permeten classificar els termes per àmbits: cardem... amb les parts del cos (capítol 1), … ens masturbem i ens escorrem (capítol 2), …amb fílies, parafílies i fetitxes —aquí potser us sorprendrà la quantitat de termes cultes que hi trobareu; moltes -fílies, entre d’altres— (capítol 3), … amb la paremiologia (capítol 4), … amb qui vulguem i com vulguem (capítol 5), … amb les pràctiques sexuals (capítol 6), … amb les joguines sexuals (capítol 7), … amb l’argot LGBTIQA+ (capítol 8), … amb consentiment (capítol 9), … sense ITS (o MTS) (capítol 10) i … amb el BDSM (si la sigla no us resulta familiar, aneu cap al capítol 11).

L’estructura dels capítols és sempre la mateixa. Tots comencen amb una introducció que presenta el subtema corresponent, que va seguida per la part central: el glossari. Aquesta part inclou tant definicions de conceptes com llistes de sinònims. I quants sinònims es recullen, d’alguns dels termes generals! Vegeu, per exemple, cul i natges (capítol 1) i follar, anar calent (desglossat en «quan es té penis», «quan es té vulva» i «per a tothom») i masturbar-se (desglossat en «amb el penis», «amb la vulva» i «en general») (capítol 2). I, pel que fa a les definicions, en trobem d’estrictament lexicogràfiques, però també n’hi ha que les podem qualificar d’enciclopèdiques per la quantitat d’informació que inclouen. I els termes que ho permeten també contenen un recull d’expressions i frases fetes que hi estan relacionats, en alguns casos amb informació sobre la font o la procedència posada entre parèntesis. (Deixeu-me citar un cas que m’ha deixat ben intrigada: al capítol 1, com a expressió sobre el cul es proporciona gola d’abismes udolants, i com a font, mossèn Cinto).

Fins aquí, podríem dir que, tot i que hi ha sorpreses, sempre agradables, el contingut entra dins del que seria esperable. Però en cada capítol encara hi ha un tercer apartat dedicat a l’etimologia, i aquest podem dir que ja és més innovador, en un recull lèxic d’aquesta mena: en aquest apartat trobem l’origen, incloent-hi els formants en el cas dels cultismes, d’una selecció de les paraules que conté el glossari.

El capítol 4 mereix un comentari a part. És el més metalingüístic de tots, perquè recull un munt de dites classificades, en el glossari, per temes; una selecció de frases fetes traduïdes del castellà; i divuit endevinalles, amb les solucions al final.

Tot el llibre és un petit combat contra els anglicismes. De vegades es recomana conservar-los, i altres vegades se’n proposa una alternativa en català. Però també hi trobem expressions originàriament catalanes que poden sorprendre més d’un: què és un serrallonga?, i una alçapius?

No voldria acabar aquest pròleg sense fer referència a una característica substancial que travessa tot el llibre: l’estil amb què està escrit. Hi trobem una combinació molt equilibrada entre el to seriós quan es tracten temes que així ho demanen i un to entre picant i humorístic que ens fa somriure, i fins i tot riure, ben sovint. Això té un mèrit especial si es té en compte que al darrere hi ha tres persones diferents, cadascuna amb el seu propi estil i les seves pròpies dèries lingüístiques. Ja durant l’elaboració del treball primigeni, però també després amb els pòdcasts i ara amb el llibre, els autors han demostrat una gran capacitat de coordinació i d’encaix que, d’una manera especial en el cas del llibre, fa que el conjunt sigui encara més consistent. L’enhorabona!

NEUS NOGUÉ SERRANO

Universitat de Barcelona

Introducció

Cardemcat neix la primavera del 2024 a través de l’assignatura Lingüística Aplicada Catalana del grau en Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, impartida per la nostra estimada Neus Nogué. L’objectiu era ben clar: calia desenvolupar un projecte original que esperonés la gent a parlar —i emprar— la llengua catalana. Cansat de les mateixes fórmules de sempre, el Roger va proposar que parléssim d’un tema poc explorat (i, sovint, tabú) en la nostra llengua: el sexe. Dit i fet! Ens hi vam posar de seguida sense ser conscients de les conseqüències del camí que tot just estàvem a punt d’encetar.

Un cop vam aprovar l’assignatura, crèiem que el projecte se’ns quedava curt i que calia anar més enllà quan, de sobte, vam veure que la UB organitzava el I Concurs Maria Sabater de Videopòdcasts, un format «pensat per alumnes, per a alumnes». Sense dubtar-ho, vam presentar-hi la nostra candidatura i, a finals de juliol, ens van comunicar que érem una de les tres propostes seleccionades. La presentació sembla que va ser prou convincent per al jurat, ja que van decidir que fóssim els guanyadors del concurs. No ens ho podíem creure! Així va ser, doncs, com va començar una aventura que, entre d’altres, inclou aquest llibre. Val a dir que cap de les tres teníem cap mena d’experiència davant la càmera, però això no ens va frenar a l’hora de gravar el primer dels vuit capítols que formen la primera temporada (disponible a Youtube, Spotify i Ivoox) l’octubre del mateix any.

Precisament, l’endemà de l’estrena del primer capítol, «Cardem amb la normativa», va contactar amb nosaltres la Núria Puyuelo, l’editora d’aquest llibre, per fer-nos una proposta: per què no escrivíem un llibre que inclogués un glossari de termes, expressions, definicions i argot sexual en català? Òbviament, ens va semblar una idea genial i ens hi vam posar de seguida. Hem de dir que la cerca d’informació per elaborar aquest llibre ens ha permès descobrir un ventall de mots, expressions i continguts sobre terminologia sexual superinteressants que —no ens n’amaguem— fins i tot nosaltres desconeixíem per complet. Això sí: us demanem perdó per avançat perquè segur que ens en deixem uns quants (si és així, us convidem a compartir-los amb nosaltres a través del nostre compte d’Instagram, @cardemcat).

Molta gent ens ha preguntat per què és important tenir un glossari sexual en català i la resposta és ben fàcil: creiem que la nostra llengua és igual de vàlida que qualsevol altra. La tasca de cercar mots i terminologia sexual que hem emprès és, de fet, important per poder deixar de banda els estrangerismes que cada cop s’utilitzen més en català. I és que la llengua catalana està dotada d’un argot ric i versàtil, sovint desconegut, que engloba la majoria dels conceptes essencials a l’hora de parlar de sexualitat. A més, molts d’aquests mots són normatius. Tanmateix, quan malauradament no tenim alternatives en català, veureu que la llengua és flexible: de vegades optem per utilitzar directament els manlleus, però en altres us proposem alternatives creades o bé pels nostres seguidors (algunes de les vostres propostes són superoriginals!) o bé per nosaltres. El fet que un mot no sigui normatiu, però pertanyi a l’argot o a un àmbit més col·loquial, no impedeix que es pugui fer servir en el context al qual pertany. La nostra tasca és, al cap i a la fi, oferir-vos alternatives en català a mots i conceptes que emprem amb massa freqüència en anglès o en castellà, perquè creiem que cal poder parlar de sexe també en català: de la mateixa manera que llegim en català, escrivim en català, conversem sobre el temps, economia, política, esports o cultura en català, també podem fer-ho en la nostra llengua. Volem defugir dels típics tòpics sobre el fet que utilitzar mots genuïnament catalans quan follem no sona prou brut o no és sensual. Voleu dir que el nom, en aquest cas, fa la cosa? No us escalfa que us mengin la cloïssa, que us l’endinyin fins al mànec, que us graponegin, que us llustrin la perleta o us xuclin la fava fins a escórrer-vos de delit? No us encén que la vostra parella us digui que va més calenta que una guilla i que us faci trempar fins a mullar les calces o posar-vos-la ben botifarrona? Proveu-ho! Què hi perdeu? Potser us emporteu una sorpresa en el moment en què a cau d’orella, mentre la vostra parella us fa una palla, li deixeu anar un «vull que m’encastis!».

Quant al llibre, l’hem dividit en onze capítols que engloben temàtiques diferents: des de sinònims de les diferents parts del cos o expressions per definir l’acte sexual a pràctiques sexuals de tota mena (BDSM inclòs!), frases fetes picants i argot LGBTIQA+, entre d’altres. La major part dels termes que hi trobareu estan endreçats per ordre alfabètic per facilitar-ne la consulta. Pretenem que sigui un llibre àgil, fresc i pràctic, i que us convidi a incloure tots aquests mots en el vostre dia a dia.

Tot i això, abans que us endinseu en l’apassionant món de la terminologia sexual en català, ens agradaria fer alguns aclariments: veureu que emprem el masculí genèric al llarg de tot el llibre. Ho fem així per evitar desdoblaments que afeixuguin el text (i no per anar en contra de ningú). També trobareu un asterisc (*) en alguns mots d’ús estès que no són normatius (és a dir, que no estan recollits al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans —DIEC— o en diccionaris terminològics). D’altra banda, veureu també que hi ha algunes expressions de caràcter sexista, com per exemple dir que una dona ‘va de mascle’ quan va calenta (creieu-nos quan us diem que n’hem deixat unes quantes fora). Hem intentat posar-n’hi el mínim possible perquè fereixen, però no podem mirar cap a una altra banda i hem de fer evident que la nostra llengua posseeix mots i expressions antigues, que formen part de la història i del context social i cultural del moment, i que necessiten una especial atenció i sensibilitat per ser modificades i actualitzades. Precisament, aquest tret viu i canviant de les llengües ens ha de facilitar modernitzar la nostra pròpia llengua i apropar-la a la realitat de la gent si volem que en faci ús quotidià. Així mateix, hem censurat termes, expressions i conceptes ofensius que creiem que atempten contra la integritat de les dones, els infants, les persones amb discapacitats i els animals. En tot moment, hem pretès ser curosos amb la tria de mots i alhora afables i respectuosos amb la nostra llengua.

La recerca de mots, termes, expressions i de les definicions que es recullen en aquest llibre procedeix de la consulta de diverses fonts, la majoria de tipus escrit, però també hi ha aportacions de la tradició oral (principalment del Principat, però també del País Valencià, de les Illes Balears i de l’Alguer) que s’han recollit per mitjà de les xarxes socials. La majoria de les fonts escrites consultades són diccionaris terminològics, diccionaris etimològics i llibres temàtics i específics publicats. També hem fet cerques en llocs web específics relacionats amb temàtica sexual.

La dificultat més important amb què hem topat al llarg de tota la recerca ha estat trobar una forma apropiada en català per a la gran quantitat de mots en anglès, relatius a la sexualitat, que existeixen. Per aquesta raó, ha estat imprescindible fer consultes en línia a organismes com el Termcat i l’Optimot, que en alguns moments han validat les nostres propostes i, en d’altres, ens han fet propostes que hem recollit en aquest llibre. A més, molts dels termes que hi trobareu són metonímies i metàfores relacionades amb el món animal (petxina, caragol, conill…), amb els vegetals (albergínia, figa, melons…), amb instruments musicals (flauta, arpa, simbomba), amb eines (ferramenta, barrina, brocal…), amb aspectes de la natura (gladiol, gínjol, cova), amb les armes (espasa, pistola, trabuc…), amb els aliments (carquinyoli, botifarra, confits…) o amb objectes quotidians (tresor, penjolls, càntirs…). També hi trobareu expressions que descriuen imatges molt explícites, molta simbologia, mots clars que no deixen marge a cap dubte, eufemismes, mots nous inventats, termes col·loquials que formen part de l’argot, del que es parla i se sent al carrer, hipèrboles, comparacions i molts sinònims. No creieu que, amb tantes voltes que donem al llenguatge (fet que, d’altra banda, denota posseir molta riquesa lèxica), d’alguna manera tenim vergonya de dir les coses pel seu nom? No fos cas!

Per acabar, volem agrair a aquestes dues entitats l’assessorament (i la paciència) que ens han ofert en tot moment, així com a tots els seguidors que des del minut u heu participat, directament o indirecta, en la confecció d’aquest llibre. La veritat és que ha estat un camí entretingut i molt interessant. Esperem que no només gaudiu d’aquest llibre com nosaltres hem xalat escrivint-lo, sinó que tot el que hi aneu aprenent us serveixi per ampliar un vocabulari que creiem que és força desconegut, que està en constant canvi (escoltem, però no jutgem!) i que de segur que us sorprendrà. I tant de bo l’utilitzeu a partir d’ara!

I recordeu… Carda sense vergonya, carda en català!

Capítol 1. Cardem amb les parts del cos

Hi ha centenars de maneres d’anomenar les parts del cos relacionades amb l’acte sexual, inclosos aquests òrgans en qüestió. Tot i això, sempre usem les mateixes paraules. En el cas dels genitals masculins, per exemple, tot i que l’ús de polla és potser el mot més estès (cal recordar, però, que amb aquest significat —busqueu-lo al DIEC i potser us sorprendreu— no és normatiu), tenim moltíssimes alternatives en la nostra llengua. El mateix passa amb els genitals femenins, en què potser cony lidera el rànquing de termes més usats, però també n’hi ha d’altres com ara txotxo (segons el DIEC, «brut, deixat»!) o txomino, tots dos per influència del castellà. Tot seguit trobareu un llistat de sinònims de totes les parts del cos (melic inclòs!) que creiem que necessiteu saber perquè, a partir d’ara, cardeu amb un català genuí, sigui quina sigui la vostra varietat lingüística.

Glossari

ANUS: antre, bufaleta, dull, esfínter, estable, fassi, florí, floriol, fogó, furó, pesseta, pòdex, portella, ses, tafetà, tumbaga, ullera, ull del cul.

Expressions: avenc solar, boca del budell gros, camí estret de Sodoma, cavitat natural, circumferència fosca, conducte prohibit, forat del cul, forat prohibit, l’altre costat, lloc dels supositoris, porta falsa, temple de llum, ull de foc, ull de les quaranta arrugues, ull negre, xemeneia del budell mascle.

BOCA i LLAVIS: filet (morrejada), morro, musell, llambrot, llàvit.

Expressions: besar, donar-se el bec, fer-se petons, fotre’s un bistec, menjar-se la boca, morrejar, petonejar.

CLÍTORIS: botonet, campaneta, caparró, cigronet.[1]

Expressions: amiguet boig, aresta ardent, aresta de l’alegria, aresta de carn, boleta màgica, botó del plaer, cresta de l’alegria, gallet, gall amb cabellera rossa, nervi del gust, promontori de la gruta, punta amargada, tija fosca.

CONY: abadejo, albercoc, albergínia, amagatall, bacallà, badall (escletxa), badiu (forat), badoquera,[2] bajoc/bajoca, beina, bergantina, bescuit, bobina, breviari, bròquil, buc, bústia, cabàs, cadufa, camp, campana, canal, candeler, cantimplora, canyís, capella, cartutxera, carxofa, cassola, castanya, castanyola, catxel, cau, cisterna, cleca, clenxa, clica, clivella, clot, cloïssa, clòtxina, codonya, col, conca, conill, copèlia, cotorel·la, cotorra, cotorreta, cova, crifella, cula, dècim, esberla, esca, escletxa, escopinya, esparreguera, espatarrat, esquerda, estel, estofat, estoig, fenedura, fesa, figa, figaflor, fissura, flor, fonoll, foradell, foradí, foradinoll, forat, forn, fufa, gàbia, gaita, galló, garriga, gatera, gatonera, glorieta, greixonera, gruta, hort, horta, hortet, jardí, joia, llaga, llebre, llengüet, llonguet, lloriguera, llumenera, lluna, magrana, mandarina, marjada, matoll, mora, musclera, musclo, nau, nimfa, pallorfa, panís, pantafena, pantonfla, pany, pap, parrús, parrussa, patata, patatona, pelussa, pertús, pessebre, petxina, piló, pixita, poma, potarro, solc, tall, tavella, temple, tofa, toisó, tomaca, tomàquet, tonera, trasto, trau, tresor, triangle, trull, trumfa, txitxi, txomino, txotxo, vagina, vulva, xap, xirri, xona.[3]

Si tenim la vagina amarada de líquid sexual, en podem dir: aiguamoll.

S’hauria d’evitar el castellanisme almeja*.

En valencià en diuen ‘bàcora’; en balear, ‘col’, ‘patrulla’ o ‘tomata’; al Baix Penedès l’anomenen ‘portell’; al Pallars, ‘xot’ i a l’Alguer en diuen ‘pixita’, ‘xixina’, ‘xitxirinel·la’ o ‘xuna’.

Expressions: boca de llobarro, boca del metro, camp de dacseta, casa santa, cau de l’alegria, cau sucós, el conillet de vellut, enganyapastors, entrada de l’autopista, esclata-sang, esquerdeta del gustet, eterna cicatriu, forat de baix, forat de l’alegria, forat secret, fulla de figuera, fulla de col, garriga de la pleta, lloc baix, maquineta de fer punta el llapis, mont de Venus, natura fembril, pica d’abeurar, porta d’hostal, tallet que sempre riu, tou de la molsa, trumfeta al caliu.

CUIXES: cama, cuixal, cuixam, cuixot, garró, perna.

Expressió: de pit i cuixa.[4]

CUL i NATGES: anca, anquera, baixos, baldufari, barandell, bul, calb, carpó, catró, coixinera, contrasentit, crostó, darrere, dull, estable, flèndit, fogó, foradell, galló, gatera, globus, gluti, gropa, hemisferi, llufes, mapamundi, mollera, natja, natgera, rulé, pandero, paner, pastera, pompis, ponent, popa, posteritat, postoc, promontori, raca, rerebotiga, rereguarda, sac, tabalet, tafanari, tamborí, timbala, tirapets, tomata, tortells, trencafil.

Expressions: allà on l’esquena perd el seu nom, arc de triomf, as de trèvol, as d’oros, asterisc, banda de ponent, boca d’ombra (Victor Hugo), caixa dels cagarros, caixa de la merda, caixa dels trons, càmera negra, cara torta, cims rodons, el Rubens (a França), final de l’esquena, galta del cul, girar l’oració per passiva, gola d’abismes udolants (mossèn Cinto), la rereguarda, lloc baix, mitja lluna, monocle, motlle de fer pets, rodoneses inferiors, prendre l’itinerari B o la comarcal, prendre la porta del darrere, pou sense fons, quedar-se cul batut i cara alegre, ull cego, túnel de l’amor, veí prohibit (Xavier Betran).

A Mallorca en diuen ‘senyor onclo’.

• BUBBLEBUTT: (literalment, ‘cul bombolla’) terme anglosaxó que fa referència a un cul prominent, arrodonit, suau i simètric.

Propostes dels nostres seguidors: bombonatges, culbombonet, cul bufat, cul de cirera, cul de pa de pagès, cul rodó i voluminós, culsferic, piràmide (estret a dalt, ample a la base), presseguet/pressegot, rodonatges.

ENTRECUIX: arcada, bragada, bragadura, bragam, carranxa, cleta, costura, enforcadura, entrecama, entreforc, fondalada, forca, forcadura, rec, regatera, reguera, retranga, vall.

Expressions: canaleta del cul, espai del mig.

ESCROT: alducar, bossa, botonera, cigronera, cistella, collonam, collonera, ouera, pardalera, penjoll, ponedor.

Expressions: bossa dels testimonis timoners, bosses de travessa, bosses manxoles, forro dels collons, penjoll de borles negres, pot de les cireres, s

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos