Tricicle de la Z a la A

Tricicle

Fragmento

za2-2

Contingut

Pròleg

Z

X

W

V

U

T

S

R

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

Ilustraciones

za2-3

Pròleg

P de Pròleg, de Prefaci, de Preàmbul, de Proemi i Principalment de Principi, que és per on es Principien les coses. P que Possiblement en aquesta enciclopèdia sense solta ni volta no hi són tots els que són ni són tots els que hi són. P que, Probablement, se’ns han Passat una Pila de coses que Pensàvem Posar-hi. P que Passen i Pesen els anys, però, com que Posseïm Personalitats Polièdriques, seguim al Peu del canó Passant per escenaris, Patejant Poblacions i Pensant Plans que ens Posin la Pell de gallina. P de Presses per Provar-ho tot i de Paciència per poder Produir-ho Pas a Pas. P de Problemes, de Peloteres, de Polsos, de Pactes, de Pressions i P de totes les Paraules que Prodiguem Per Poder actuar amb Partitures que no diuen ni Piu. P d’aquell Pèndol que de vegades et porta a un Pou Profund i d’altres a un Podi Privilegiat. P de Públic Petant Pavellons, de Pandilla, de Picardia, de Poca Peresa Per Provar Parides Poc Probables. P de Passat, de Present i de Projectes que Porten una P majúscula de Passió. P de ser una Pinya i de ser un Pinyó d’un engranatge Perfecte Propulsat Per Pedals. P de Prenta i Pico Panys de Pida Peatral, que es Piu de Pressa, Però Posta un Punt Pomplir-los. P de Poc Previsibles, com aquest Patracol d’Enciclopèdia que Principiava  Pertinentment pel Principi, Però, un Poc Per Peteneres, Prorromprà per la Porta Posterior, la Z, Pervertint un Abecedari en un Prodigiós «Zetaiequislari».

za2-4

Z.tif

ZOOM. Un dels nostres recursos artístics: ampliar una part de l’acció per fixar-nos en alguna cosa que en principi és irrellevant. En el mitjà audiovisual és més fàcil perquè l’efecte s’aconsegueix amb un simple canvi de pla (hem estat músics a l’interior d’una jukebox); en teatre és molt més complicat, però, com que nosaltres som tossuts, ho hem aconseguit convertint-nos en boles de billar, en glaçons de gel i segurament en alguna cosa més que ara no recordem.

ZOO 1996. Miniesquetx d’Entretres en el qual en Paco parlava amb totes les seves mascotes, sabatilles de ren incloses, demostrant-nos un cop més aquest do innat que té per comunicar-se amb el món animal, que li ha permès mantenir xerrades amb ànecs, gossos, elefants, granotes, rens, vaques, ovelles, mosques, peixos, cucs, gavines, ocellets, ocellots i fins i tot amb els seus companys.

ZINC. Mineral que es perd amb la suor (i suem molt), de manera que a la nostra dieta no hi falten unes dosis ben generoses de zinc.

za2-5

X.tif

XOCOLATA. Matèria primera (a base de cacau) indispensable en el nostre camerino. Sense llet i al 70%.

za2-6

W.tif

WHY? Per què tindrem tan poques entrades enciclopèdiques que comencin per W? Bé, una més que la pobra X.

WHISKY, POSAR-SE UN. El voleteig al voltant d’unes ballarines que treballaven amb la Lina Morgan ens va portar a veure els seus espectacles (en plural). En una de les seves comèdies, un actor es retirava al fons de l’escenografia per servir-se un whisky en l’inevitable moble bar; una acció que no necessitava més de deu segons, però que la Lina convertia en un esquetx independent on desplegava tot el seu hilarant repertori de ganyotes i torsions de menisc mentre el (pobre) actor seguia omplint una copa sense fons fins que a ella li venia de gust donar-li la rèplica que l’havia de fer tornar a entrar en acció. «Posar-se un whisky» ha quedat com a sinònim de l’actor que s’enretira a un costat fent veure que el que està passant a l’escenari no va amb ell.

za2-7

V.tif

VUIT. El nombre de focus que il·luminaven Manicomic. El 1983, quan la nostra carrera artística prenia embranzida per enlairar-se, vam decidir comprar-nos un equip de llum format per vuit focus Kremer. En aquell moment, una inversió econòmica d’aquestes dimensions va merèixer el desplaçament de tota la companyia a un polígon perdut de Madrid per veure com els nostres diners es transformava en watts.

Aquells vuit focus, es posessin com es posessin, tenien l’estranya virtut d’enlluernar-nos fins a fer-nos plorar.

«VOLS PEUS DE PORC?» Frase ritual d’en Carles a les funcions de tarda (modificable segons el que hagi ingerit) quan nota que el menjar del migdia tendeix a interrompre el procés digestiu.

VOL-RAS 1979. Companyia de gest coetània amb què hem compartit Institut, festivals, teatres i una evolució des del mim més ortodox fins a un teatre gestual que no renuncia a la paraula. Durant tots aquests anys han estat la nostra competència oficial. En l’època del Llantiol vam voler muntar un espectacle plegats, però la cosa no va fructificar. Com nosaltres, van començar sent tres, i com nosaltres, també es van quedar en dos, però no van omplir el forat. Com que tots tres es deien igual —en Joan Sagalés, en Joan Faneca i en Joan Cussó— també se’ls coneixia com Els Joans.

VOCACIONS. En Carles sempre va voler dedicar-se al món del teatre o de la ràdio, encara que per exigències familiars va transigir amb un parell de cursos de Dret. En Joan, que malvivia en un banc, va descobrir el món de la faràndula gràcies als cursos d’expressió corporal, i en

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos