El paradís és casa teva

Diana Quan

Fragmento

ParaisoCasa.html

Introducció

La nostra casa, un reflex de nosaltres mateixos

No hi ha res com la llar, i és que es tracta de l’espai on naixem i en el qual desenvolupem les nostres activitats vitals. També és una extensió del nostre cos i de la nostra ànima, de tot allò que anhelem més íntimament i moltes vegades de com ens mostrem davant d’un entorn immediat.

Quan entrem a casa d’algú a qui no coneixem, de seguida descobrim una part molt destacada de la seva personalitat en els objectes que s’exposen davant de la nostra mirada de visitant. Són pistes que poden deixar-se de manera conscient o inconscient, però que transmeten part de l’essència dels qui habiten aquell espai.

L’estil ordenat i el desordenat, el del tímid o el de qui necessita mostrar el seu esperit barroc, aquell que confia en la tecnologia i el que ha sabut integrar els elements naturals en el seu entorn, el metòdic i l’obsessiu, el de l’auster... Tot un univers tan ple de possibilitats com persones hi ha en el món. I aquestes mostres de com són els habitants de cada casa poden veure’s tant en les llars més humils com en aquelles més sumptuoses.

De nosaltres depèn com volem que sigui la nostra llar. I si bé és cert que de manera inevitable la construïm com una manifestació de la nostra personalitat, també és veritat que amb una preparació adequada, una estratègia amb els objectius clars, tenacitat, rigor i bona voluntat, podem canviar l’estil del lloc on vivim quan vulguem. I, al mateix temps, ens canviarem també una mica a nosaltres mateixos. De fet, no hi ha cap transformació que fem en el nostre entorn que no ens afecti directament, com també a les nostres activitats del dia a dia.

Aquest llibre parla precisament de tot això i de molt més. Concebut com una guia amb múltiples idees per activar els mecanismes que ens permeten ser creatius, el lector hi trobarà:

– Informació per saber el que la nostra llar diu de nosaltres.

– Orientació sobre els canvis que podem fer per transformar la nostra casa de cara al benestar.

– Característiques de cada habitació per saber quines generen vitalitat; quines, confort, i quines, concentració i inspiració.

– Consells per poder sanar o millorar el nostre estat d’ànim a través de la nostra casa, amb elements tan senzills com la llum, les plantes i els colors.

– Tècniques per aconseguir omplir de positivitat la nostra llar i per detectar si hi ha males energies.

– Detalls pràctics sobre els millors materials per crear una llar saludable i agradable.

– Idees per aconseguir que a casa nostra regni sempre l’harmonia i la tranquil·litat.

Com construir un paradís a través de la síntesi cultural

Aprofitant la saviesa que emana de la tradició oriental, tant xinesa com japonesa, i la incorporació de nombrosos consells i estratègies que la cultura occidental ens ha llegat, convertir la nostra casa en un paradís és molt més fàcil del que pugui semblar-nos de bon començament.

Vivim en un temps de molt soroll sensorial, provocat perquè habitem, treballem i ens desplacem en grans ciutats tumultuoses. A més, estem interconnectats de manera permanent a realitats virtuals estressants, fins al punt que ens absorbeixen i ens deixen poc temps per sentir-nos en connexió amb el més directe i natural, com seria lògic per la nostra condició d’éssers humans. I és que sembla que ens oblidem que som fruit d’un entorn biològic compartit amb molts altres organismes: el planeta Terra.

D’altra banda, també estem sotmesos a situacions que ens creen ansietat, des que ens llevem de bon matí fins que ens n’anem a dormir. Malgrat això, ens costa desconnectar i acabem per pagar-ho en forma d’insomni o de somnis angoixants i poc reparadors.

És inqüestionable que una part molt important de la reacció davant aquesta realitat que tendeix a superar-nos surt del nostre interior. Si som capaços d’aturar el flux d’informació i de pensaments que ens esgoten per respondre assertivament davant de cada situació, haurem guanyat gran part de la batalla diària. Però si a més preparem la nostra llar perquè sigui un lloc de repòs i resolem totes aquelles dificultats domèstiques que destorben la nostra vida, haurem guanyat també un autèntic refugi en el qual el nostre cos se sentirà integrat i satisfet. Una cosa semblant al que els succeïa als nostres avantpassats més remots, que trobaven la seguretat necessària en les seves coves.

Hi ha moltes maneres de modificar la nostra casa amb l’objectiu de convertir-la en una extensió de nosaltres mateixos. Però hem de tenir present en tot moment que la nostra llar som nosaltres, que ens acompanya allà on anem i amb qui visquem. Per aquest motiu, hem de ser molt curosos, atès que afecta directament la nostra existència. Hem de considerar cada pas que fem per modificar-la, pensar detingudament com la volem i de quina manera la construirem dia rere dia.

De nosaltres depèn que el lloc en el qual visquem sigui un paradís on reflectir-nos o un entorn que ni tan sols reconeixem i en el qual no ens sentim gens a gust.

Com recull la saviesa oriental taoista: «Un viatge de mil milles comença amb un petit pas.» Aquesta frase s’atribueix a Lao Tse —nom que significa «vell mestre»—, considerat l’autor del Tao Te Txing, un llibre que encara avui continua guiant-nos amb les seves sàvies reflexions. Es creu que va viure al segle VI aC, encara que molts estudiosos moderns pensen que podria haver viscut dos segles abans, en el període anomenat de les cent escoles del pensament i dels regnes combatents. Sigui com sigui, en aquest tractat, el tao (o dao, «camí») ens mostra el canvi permanent, que és la veritat universal.

Per això, és molt apropiat acabar aquesta introducció amb un fragment del Tao Te Txing, ja que ens ajudarà a guiar-nos en el nostre itinerari de transformació:

Assoleix la vacuïtat total per conservar la pau.

De l’aparició bulliciosa de totes les coses, contempla el seu retorn.

Tots els éssers creixen agitadament, però, després, cadascun d’ells torna a la seva arrel.

Tornar a la seva arrel és trobar el repòs.

Reposar és tornar al seu destí.

Tornar al seu destí és conèixer l’eternitat.

Conèixer l’eternitat és ser il·luminat.

Qui no coneix l’eternitat camina cegament cap a la seva desgràcia.

Qui coneix l’eternitat dona cabuda a tothom.

Qui dona cabuda a tothom és grandiós.

Qui és grandiós és celestial.

Qui és celestial és com el Tao.

Qui és com el Tao és perdurable.

Encara que la seva vida s’extingeixi, no mor.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos