Déu salvi el Pep

Martí Perarnau

Fragmento

deu_salvi_el_pep-2

PRÓLEG

Manchester dorm als seus peus, conquerida.

El Pep passeja per l’ampli àtic des del qual es domina tota l’urbs i contempla absort la ciutat, com tantes nits des de fa set anys. Amb una copa de vi negre a la mà, va i ve per la gran sala. Mira els llums que il·luminen Deansgate, l’artèria principal de la ciutat, però la seva ment és molt lluny, als camps de futbol. Pensa com donar nous usos a vells conceptes, com afrontar els reptes que s’acosten en els partits imminents, com continuar avançant i progressant. La llum d’una espelma tenyeix de blau l’enorme vidriera de l’àtic, on es reflecteix la seva imatge solitària.

Aquest llibre retrata sense filtres tots els rostres de Guardiola, totes les arestes del seu caràcter.

L’artesà minuciós i detallista, religiosament lliurat a la recerca de la perfecció.

El guanyador en sèrie, competidor feroç, sempre lluitant per tots els títols, per menors que semblin.

L’innovador perpetu, aferrat amb idèntica força a les seves idees que als seus dubtes, a la caça del petit matís que canviarà un partit.

El director d’orquestra de caràcter iracund o bonàs, tan capaç d’aixecar un mur davant dels seus jugadors com de construir un pont cap a ells.

El tàctic genial que troba solucions en la foscor i il·lumina el camí dels seus jugadors per terrenys que ningú no ha transitat.

El Sísif entestat a coronar el cim més alt, fins i tot sabent que el destí li augura una caiguda segura.

El treballador obsessiu, esgotador per a tothom, convençut que tan sols amb més feina podrà compensar la manca de talent innat.

El líder carismàtic a qui els seus homes escolten embadalits i delectats perquè els ha demostrat mil cops que el seu és el camí de l’èxit.

L’irritable, l’iracund, el bondadós, l’apesarat, el dubitatiu, l’irònic, l’histriònic, l’estoic, l’eufòric, l’apassionat, el cerebral i, en els últims temps, també el tranquil. Tots els Guardiola que hi ha en el Pep.

La seva tercera etapa com a entrenador s’encamina cap al final. El 2016 el projecte blau celeste era pura incògnita i un desafiament colossal. Tenia davant seu un llenç en blanc sobre el qual bolcar tot el que havia après i tot el que encara li quedava per aprendre. Comptava amb els tres grans estímuls que aguditzen la creativitat: llibertat, pressió i risc. Set anys i catorze títols més tard, ja podem afirmar que a Manchester ha culminat la seva millor obra, la més costosa, difícil, complexa i esgotadora, però també la més fecunda en innovacions, la més transgressora en comportaments i la més fèrtil en paradoxes. Al City ha experimentat calamitats i turments, ha viscut remuntades èpiques, golejades sorprenents i actuacions sensacionals. Les seves set temporades han estat com la vida mateixa:

—No són els títols. És el sentiment que provoques en la gent. La transcendència consisteix en el sentiment que generes. El que importa és l’emoció que provoques!

Amb aquest llibre tanco la trilogia sobre l’entrenador català. El primer, Herr Pep (2014), va ser la crònica de la temporada del seu debut al Bayern, escrita des de l’interior del vestidor gràcies a què el Pep em va obrir unes portes que ha mantingut obertes des de llavors. El segon, La metamorfosi (2016), va narrar els dos anys següents a Múnic i es va centrar específicament en els grans canvis que Alemanya va generar en ell, i en com aquesta transformació podia materialitzar-se en el projecte que assumia a Manchester. Aquest tercer llibre descriu la manera en què va aconseguir conquerir el difícil territori anglès, un escenari hostil i aspre, imposant la seva ideologia de joc.

L’extensió, format i profunditat de cadascun dels set capítols és diferent, a imatge dels canvis que el mateix Guardiola —o potser la vida mateixa— ha aplicat any rere any. Vaig anar escrivint a mesura que succeïen els fets, en temps real, per la qual cosa al llibre queden reflectides les sensacions, els pronòstics o les previ­sions que vaig fer o que van fer a cada moment concret, sense revisions a posteriori.

Han estat set anys d’emocions a flor de pell, emocions que no ha pogut ni volgut ocultar i que continuaran. Manchester ha humanitzat el Pep en tots els sentits. La cautela dels primers mesos i les dures derrotes; l’enfonsament per la pèssima primera temporada; el pànic en els moments del tràgic atemptat del 2017; l’energia inesgotable en la seva perpètua caça de l’èxit; l’entusiasme en les victòries; el dolor per la reaparició, a cada gran derrota, de velles ferides; l’obsessió per la perfecció; l’obstinació inesgotable per escalar la muntanya una vegada i una altra; la culminació de la triple corona que festeja fumant-se un cigar a l’avinguda principal de Manchester, sota una pluja que no sembla mullar-lo…

Aquest és el retrat d’una coronació, la història d’una muntanya russa d’emocions.

Nits d’agonia, dies de glòria. Déu salvi el Pep.

MP

deu_salvi_el_pep-3

TEMPORADA 1

2016-2017

De debò vols ser entrenador?

deu_salvi_el_pep-4

ESCENA 1

«Recorda el seu nom: Phil Foden»

Manchester, 12 d’octubre de 2016

El Pep i la Cris surten a passejar per Deansgate sense que ningú hi pari la més mínima atenció. Ell ni tan sols no duu el cap cobert per passar desapercebut. Tots dos van amb abric negre i ningú no repara en ells. Només són una parella que passeja abraçada mentre busca un restaurant on brindar per la felicitat en un «sopar d’enamorats». Fins que ens trobem; nosaltres també busquem un lloc idoni per sopar. És la primera de les visites que faré a Manchester, sempre d’incògnit, ateses algunes experiències viscudes a Múnic.

La Loles i jo coincidim amb el Pep i la Cris per casualitat. Gairebé com passa a les pel·lícules, les dues parelles mirem des del carrer l’interior d’un restaurant de Deansgate, quan tot d’una ens adonem que tornem a estar junts, com tants cops als sopars de Múnic. Quatre petons i el Pep es deixa anar de seguida, sense dilació.

—Contra el Tottenham no vaig ser capaç de trobar com arreglar el que ens

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos