101 dubtes del català resolts per l'Optimot

Optimot. Consultes lingüístiques

Fragmento

cap-1

1.

Els accents diacrítics

—Recordes quan hi havia tants diacrítics?

—Sí, per sort ara només cal que n’aprenguem quinze!

Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d’accentuació no s’haurien d’accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. Amb l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016, la llista de mots que porten accent diacrític es va reduir a quinze monosíl·labs d’ús freqüent:

: ‘benefici’, adverbi, conjunció, interjecció

be: ‘anyell’, nom de la lletra b

déu: ‘divinitat’

deu: ‘font’, nombre 10, verb deure, verb dar

és: verb ésser/ser

es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural

: ‘part terminal del braç’

ma: possessiu

més: adverbi i adjectiu quantitatiu, ‘signe de la suma’

mes: ‘una dotzena part de l’any’, participi del verb metre, conjunció, possessiu

món: ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’

mon: possessiu

pèl: ‘vellositat’

pel: contracció de per + el

què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, ‘quid d’una qüestió’

que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

: verb saber

se: pronom feble

: adverbi afirmatiu, ‘afirmació’

si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, ‘interior’

sòl: ‘superfície del terreny’

sol: astre, nota musical, ‘sense companyia’, verb soler, adverbi

són: verb ésser/ser

son: ‘acte o ganes de dormir’, possessiu, verb sonar (balear)

: verb tenir

te: pronom feble, ‘arbust’ i ‘infusió’, nom de la lletra t

ús: ‘acció d’usar’, verb usar (balear i alguerès)

us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

vós: pronom fort

vos: pronom feble

imagen

Conserven l’accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons). En canvi, seguint l’Ortografia de l’IEC del 2016, no s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.

Cal tenir present que diversos mots i els seus derivats que tradicionalment s’han escrit amb diacrític ara s’escriuen sense, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

cap-2

2.

Podem dir degut a en català?

—No només es pot dir, sinó que, a més, es fa servir molt.

—Degut a...

—Degut al fet que pot funcionar de múltiples maneres.

L’expressió degut a és una locució causal i equival a ‘a causa de’ o ‘perquè’. Va seguida d’un sintagma nominal o d’una oració encapçalada per el fet que. Per exemple:

La festa es va suspendre degut a la pluja.

Degut al fet que s’esperava mal temps, va caure el nombre de reserves hoteleres.

D’altra banda, cal tenir en compte que el mot degut, deguda també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l’ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple:

La suspensió de la festa va ser deguda a la pluja.

El descens del nombre de reserves hoteleres va ser degut al fet que s’esperava mal temps.

Finalment, el participi degut, deguda també pot funcionar com a adjectiu. Per exemple:

Les inundacions degudes a les pluges han causat molts problemes.

El descens de reserves hoteleres degut al mal temps ha fet baixar els beneficis del sector.

cap-3

3.

Des que o des de que

—Hi ha caigudes molt cèlebres.

—Quines?

—La del mur de Berlín, la de l’Imperi romà, les d’un antic monarca, la de les torres bessones o la de la preposició de davant de que.

—Sí, però aquesta última només en registres formals.

La preposició des de s’escriu sempre separada; és a dir, la forma desde no existeix. Aquesta preposició indica el punt de l’espai on comença a comptar-se una distància, el moment en què comença a comptar-se un període de temps, el punt on és qui veu, sent, etc., una realitat. Per exemple:

Vam viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.

Som aquí des de les quatre de la tarda.

Ja pots començar des de demà.

T‘ho dic des de la meva experiència personal.

Si la preposició des de va seguida d’una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s’apostrofa segons les normes de l’apostrofació de mots:

Des d‘ara puc assegurar-te que això no és veritat.

Si va seguida dels articles masculins el, els, es fan les contraccions des del, des dels:

Tres quilòmetres a comptar des del pont.

Aquesta cova es coneix des dels anys noranta.

Aquesta preposició també pot anar seguida d’una oració introduïda amb la conjunció que, i llavors

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos