Petem-ho!

Gerard Viladomat Monterde
Clara Soler Mañé
Xavier Mas Craviotto

Fragmento

g

 

Pròleg

Sovint, quan parlem dels joves, un o altre ens recorda que parlem dels joves sense els joves, que no els tenim en compte, que no els escoltem. Doncs bé, aquí tenim un llibre en què són ells els que parlen, parlen de llengua a la seva manera i parlen d’ells. Però, ho fan per a ells? A qui s’adrecen, qui és el seu destinatari?

Tenint en compte que, per escriure’l, els autors han parlat amb gent de tota mena, des d’alumnes d’ESO fins a grans especialistes, passant per estudiants universitaris i de batxillerat i per divulgadors (dogmàtics exclosos), podem dir que els destinataris som tots: els joves perquè s’hi trobaran reflectits, els grans perquè aprendran a entendre els joves, els professionals de l’ensenyament perquè hi trobaran moltes idees i, no cal dir-ho, els patidors de la llengua perquè hi trobaran consol.

Petem-ho! és un llibre que reflexiona sobre el canvi lingüístic i ens ajuda a entendre quan aquest canvi forma part de la vida de la llengua i quan és conseqüència de la pressió que exerceixen les llengües en contacte, espe­cialment el castellà, però també, cada cop més, l’anglès. També hi trobarem aportacions al debat sobre el dilema entre la genuïnitat i la versemblança en l’àmbit audiovisual. I unes reflexions sobre la funció de l’acadèmia que expliquen la mar de bé les contradiccions aparents a l’hora de reflectir els registres formals i els informals.

I Petem-ho! és també una reivindicació de l’argot i del valor que té a l’hora de despertar l’interès dels joves per la llengua. Ja he dit que els professionals de l’ensenyament hi trobaran moltes idees, però idees molt valuoses en la mesura que provenen dels destinataris. Són els joves els que demanen que els facin participar en la incorporació de nous mots, que tinguin en compte les realitats tan diverses que hi ha a les aules, que busquin recursos on el seu argot hi sigui present. I al col·lectiu del professorat els donen un bon consell: «Profes del món, ja ho sabeu, feu classes xetades, parleu a full de l’argot. Això sí, no us passeu de boomers, que acabareu fotent cringe!».

Si no saps què són les classes xetades ni què és fer cringe, amb aquest llibre vas ben encaminat: ho aprendràs. Una altra de les virtuts d’aquest llibre és precisament que dona les claus perquè les generacions s’entenguin. Un glossari et posarà al dia d’aquestes paraules que se’ns escapen, una petita joia que és alhora testimoni: com que totes les llengües canvien i canvien sempre, i com que, a més a més, l’argot és espacialment volàtil, aquí tenim una captura del lèxic dels joves d’avui perquè, com diuen els mateixos autors: «També podria ser, doncs, que aquest llibre, d’aquí a quinze anys, faci cringe i els adolescents d’aleshores riguin a cor què vols amb el recull de paraules d’un argot del qual ja no queda ni rastre».

Petem-ho! és un llibre original per la seva perspectiva i per les seves propostes. En aquest sentit, agraïm als autors —joves grans filòlegs— que hagin posat els seus coneixements al servei de la comprensió intergeneracional i, especialment, al servei dels joves. Que siguin ells els que parlin i ens facin saber que tenen moltes coses a dir. Confiem que trobin interlocutors.

M. CARME JUNYENT

g-1

 

Manual de català

per a boomers i millennials

Això és un manual de català per a tu, boomer o millennial —naturalment, si hi ha algun lector curiós de la generació Z o de l’Alfa, benvingut—. En aquestes pàgi­nes podràs resoldre dubtes existencials sobre les paraulotes i expressions que diem els més joves. Intentarem ajudar-te a entendre per què els adolescents xerren com xerren. S’han acabat les cares de circumstàncies quan el teu net, fill o nebot parla amb un codi indesxifrable per a tu. El desxifrarem, no et preocupis! Ja no faràs el préssec a les xarxes quan no entenguis les piulades de l’influencer de torn. Podràs veure sèries d’adolescents tranquil i sense patir. Vaja, que aquest llibre serà tota una teràpia de rejoveniment lingüístic, ja ho veuràs! A punt? Doncs relaxa’t i respira…

Aquest llibret que remenes, de fet, va començar fa una bona pila d’anys. Els qui escrivim aquestes línies ens vam conèixer a la universitat, quan estudiàvem Filologia Catalana a la UB. I en un d’aquests treballs en grup típics que sempre fan una mica de mandreta vam decidir anar junts. Per a una assignatura anomenada Lingüística Aplicada Catalana calia crear algun tipus de recurs lingüístic útil que tingués una aplicació pràctica i directa a la realitat. Doncs bé, nosaltres vam acordar crear una plataforma sobre l’argot juvenil del català. Era un tema que ens era molt proper i crèiem que no se n’havia fet mai gaire cas. Així va néixer Com ho diria, un recurs en diversos formats digitals que volia parlar sobre la llengua dels joves d’un manera oberta i sense prejudicis. Vam començar fent un web amb un cercador bidireccional:[1] tant es pot buscar una paraula de l’estàndard per obtenir-ne un mot equivalent de l’argot juvenil com es poden cercar paraules i expressions argòtiques per obtenir-ne el significat o un sinònim generacionalment menys marcat. Vaja, no hi ha dubte, ens vam flipar una mica… Gràcies a l’ajuda d’un amic informàtic, l’Albert Casanovas, vam muntar un web que ho peta —modèstia a part.

A més a més de les paraules que fem servir nosaltres o que podem sentir pel carrer, el lloc web dona l’opció que els usuaris ens puguin enviar mots i expressions juvenils i, per tant, que puguem fer el corpus més col·laboratiu. A banda del cercador, el portal té una secció de blog amb entrevistes a professionals que, d’una manera o altra, estan relacionats o tenen contacte amb l’argot juvenil: escriptors, actors, guionistes, professors, etc. I per acabar de fer el projecte rodó vam crear perfils a les xarxes —Instagram, Twitter i Facebook (RIP, Facebook)—[2] per parlar i reflexionar sobre l’argot i compartir contingut amb els usuaris. En tot moment, Com ho diria ha tingut i té la voluntat de descriure l’ús real de la parla juvenil. No és, doncs, una eina prescriptiva que digui què cal dir i com, sinó descriptiva. No pretén depurar la llengua sinó resultar útil com a font de consulta i oferir una imatge del català real que fan servir els joves. Això, de fet, podria fer-se extensible a aquest llibre… Així doncs: benvolguts Salvadors de la Llengua Catala

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos