
En Dragustí era un drac tranquil,
de bona pasta i una mica maldestre que vivia
la mar de feliç en una acollidora cova. Bé, la
mar de feliç... El fet és que en Dragustí
s’avorria com una ostra.
Portava un munt d’anys fent cada dia el mateix: llevar-se a les set, esmorzar a les vuit, llegir el diari a les nou, passejar a les onze, prendre el te a les cinc, veure a la tele el seu programa preferit a les deu de la nit...
li va cridar l’atenció un anunci ben curiós.
Es necessita actor per interpretar paper de drac en una pel·lícula. Interessats presentar-se al càsting a primera hora d’aquesta tarda al carrer
Sant Jordi, número 23.
no era actor, però... qui millor que un drac de veritat per fer el paper d’un drac de mentida?
No ho va dubtar ni un segon: es presentaria al càsting encara que es perdés per primer cop en molt de temps –Quina disfressa més espectacular! –van exclamar tots fascinats–. No se li marquen ni les vores ni les cremalleres!
ja havia aixecat enlaire un paravent, deixant al descobert un actor en calçotets...
GGGGGGRRRRRGGGGGG!!!
–Rugeix vostè de meravella –li va assegurar
una candidata a princesa.
–Jo de gran vull rugir como tu! –va exclamar
el fill del director abraçant-se-li al coll.
El director de la pel·lícula va cridar fora de si: –Queda vostè contractat! Contratadíssim! Supercontractat!
TRUMMM-CATRIC-CATREC!
I va arribar el segon dia de rodatge.
El rapte de la princesa, presa 1.
Dragustí, molt ficat en el paper,
va enlairar la princesa entre els queixals
i va caminar cap al cau... amb tanta mala
sort que, sense voler, va trepitjar la
llaaaarga i principesca cabellera.
Dragustí i el «temible» cavaller havi
