Un espia a l'equip (Campió! 2)

Antoine Griezmann

Fragmento

cap

ELS PERSONATGES

Tony Grizi: aquest noiet escanyolit de nou anys, fill del segon entrenador, es transforma en una bala quan li arriba una pilota als peus. I això no li agradarà a tothom...

Maud Grizi: amb només dotze anys, la germana d’en Tony somia ser periodista; passa el dia gravant, entrevistant gent o comentant tot el que veu... i tot el que té una relació amb el futbol.

Julian D’Amata, The Wall: aquest nou porter, brillant i arrogant alhora, no trigarà gaire a convertir-se en un jugador indispensable de l’equip, i en company inseparable d’en Tony... Tot i que això signifiqui suportar els retrets del Grizzli!

Michael Ribaud, Speedy: com a golejador estrella de l’equip sub-13 de la Unió de Futbol de Mâcon (UFM), no veu amb bons ulls l’arribada d’en Tony, a qui han fitxat per substituir-lo després de la lesió que el manté allunyat del terreny de joc...

Paulo i David Ramirez, The Twins: aquests bessons sempre estan a punt per fer-te una broma; quan un enemic s’encreua en el seu camí, es fan forts i es poden convertir en el seu pitjor enemic! Són molt amics d’en Michael.

Djibril Makouba, Calamity Djib’: quan li arriba la pilota als peus, és un autèntic desastre (per això té aquest sobrenom). Tot i així, el seu bon humor el converteix en un dels pilars del vestidor.

Roméo Chapon, The Brain: en Roméo, estratega de l’equip, se sap de memòria totes les estadístiques i alineacions. Es desviu per l’equip.

Stan Muizon: és el millor amic de l’escola d’en Tony. Però té un únic defecte: no és fan de Zidane i prefereix... Napoleó. A en Tony li fa molta gràcia que el seu amic rememori els partits de futbol com si fossin antigues batalles.

Jean-Baptiste Texeira, JB: davanter de l’Sporting, l’altre equip de Mâcon, que també viu al barri de Gautriats, i que sembla que visqui a l’estadi municipal amb en Tony i la Maud: els nois hi reviuen els partits més mítics, quan no juguen a ser les Tortugues Ninja.

Phil Pelves: és el carismàtic entrenador dels xavals de l’equip sub-13 de la UFM; els seus futurs cam pions l’adoren. Té un objectiu clar: guanyar la lliga i destrossar l’AJ Auxerre, entrenat per en Jean Roye, el seu pitjor enemic.

Alain Grizi: és el pare d’en Tony, segon entrenador d’en Phil, creu en les virtuts d’un bon entrenament i és molt exigent, encara més amb el seu fill. Li diuen «Grizzli» perquè l’amplada de les seves espatlles i la mirada severa que té recorden l’os bru americà. També és un bon pedagog per a l’equip de nois sub-13.

Thierry Campan: és rondinaire, però té un gran cor; s’encarrega de la preparació física de tots els equips del club al començament de la temporada.

Isa Grizi: la mare d’en Tony, filla d’un antic jugador professional portuguès, és dolça i discreta. Però es converteix en una tigressa quan es tracta de defensar els seus fills (tot i que això signifiqui enfrontar-se al seu estimat Grizzli).

Jean Roye: és l’entrenador i director tècnic de l’AJ Auxerre, el gran rival de la UFM. Ell i en Phil són enemics reconeguts des de fa vint anys: primer van ser adversaris com a jugadors i ara entrenen dos clubs rivals.

cap-1

capitulo-1.tif

UN SUPORT INESPERAT

01-T2-OK.jpg

En Michael Ribaud havia decidit tornar sol a casa després del partit que havia enfrontat el seu equip, la Unió de Futbol de Mâcon, la UFM, i el Montceau-les-Mines. Vivia a mitja hora a peu de l’estadi. Normalment el pare anava a veure els partits i tornaven junts a casa, però just aquell dia li havien trucat per a una reparació urgent a cinquanta quilòmetres d’allà. Però era millor que no hagués anat al camp: havia estat un desastre espantós! Per a en Michael, no per a l’equip, ja que la UFM havia guanyat el Montceau.

El problema era que el tracte que havien fet, ell i els Twins, al final havia estat descobert. Quan li van dir que el club havia fitxat un nou davanter per substituir-lo durant tot el temps que necessités per recuperar-se de la lesió, en Michael s’havia emprenyat moltíssim i havia fet mans i mànigues per recuperar-se i tornar al terreny de joc abans del que estava previst. Però aquell penques d’en Tony Grizi ja s’havia fet l’amo. Així doncs, per ensenyar-li on era la porta de sortida, en Michael havia hagut de fer servir les seves armes preferides: la intimidació i el xantatge. Ajudat pels seus dos còmplices fidels, els Twins, havia fet entendre a en Tony que el millor per a ell era marxar de l’equip. Però els entrenadors ho havien descobert tot i la sanció no es va fer esperar: suspesos fins a nova ordre!

Però allò no era el pitjor. El pitjor era el partit que havia jugat en Tony. Aquell maleït Grill! En Michael no només havia estat incapaç d’influir en el resultat del partit (en total havia tingut una única ocasió de gol, que havia acabat pels núvols), sinó que en Tony, per la seva banda, havia tret el màxim profit de la seva entrada al terreny de joc. Era inútil negar-ho: el canvi tàctic del descans havia canviat radicalment el ritme del partit. Obsessionats pels reclams de pilota que feia el Grill, els laterals defensius del Montceau havien deixat les bandes completament desprotegides. I això havia provocat diverses accions perilloses, com el córner que havia acabat amb el gol d’en Djibril. I el gol de falta directa del Grill en l’últim minut! En Michael, tot i morir-se de l’enveja, havia de reconèixer que havia estat un gol maco.

I què passaria a partir d’aquell moment? No n’estava segur. Potser podia esperar que, gràcies a l’eufòria de la victòria, l’entrenador es desdigués de la seva decisió de suspendre’ls, a ell i als bessons. El problema era que no tenia clar si en tenia ganes. Quina gràcia tenia jugar en un equip en què aviat es convertiria en l’ombra d’algú altre?

Va xutar una llauna que hi havia a la vorera, es va reajustar la cinta de la motxilla i va alçar la mirada cap al cel. Apa, i ara començava a ploure! Era evident que no era el seu dia. Més enfadat encara, va accelerar el pas. Qui hauria pogut preveure una situació com aquella? Durant setmanes, amb l’osteòpata havia multiplicat els exercicis de rehabilitació per intentar incorporar-se a l’equip tan aviat com pogués. I mentre que li havien previst una absència de dos mesos, al final havia tornat a temps per a l’inici de la temporada. El pitjor era que ell s’havia trobat bé, just abans del partit. Convençut que aconseguiria grans coses. Com havia acabat d’aquella manera?

La pluja cada cop era més insistent. En Michael es va posar la caputxa i va començar a córrer. Hauria volgut parlar amb els bessons després del partit, perquè ells sempre li havien fet costat i també els havien suspès. Però quan estava a punt d’acostar-s’hi, s’havia aturat en sec. Els bessons envoltaven el Grill, li donaven copets a l’esquena, li allargaven la mà i el felicitaven! Com havia aconseguit capgirar la situació a favor seu en tan poc temps, aquell desgraciat rosset que no coneixien ni a casa seva?

Absort en aquells pensaments tan negatius, en Michael no s’havia adonat que un cotxe circulava al seu costat al mateix ritme.

—Ei! —li va cridar el conductor.

En Michael va girar el cap en direcció al vehicle. Era un Mercedes negre nou de trinca, i l’home, repenjat al seient del copilot, havia abaixat la finestreta per parlar-hi.

—Vols que et porti a algun lloc?

En Michael no s’ho podia creure: sabia qui era! En Jean Roye, l’entrenador i director tècnic de l’AJ Auxerre, i l’enemic declarat del seu entrenador, en Phil Pelves. Què maquinava aquell home? Què volia?

—No visc gaire a prop —va respondre el noi, desconfiat.

En Jean Roye va sacsejar el cap amb un som riure.

—No tinc pressa, jo. Puja, vinga.

En Michael va arronsar les espatlles. Al cap i a la fi, per què no ho podia fer? Potser després de tota la mala sort que havia tingut aquell dia, el cel per fi li enviava un senyal.

Va obrir la porta del cotxe i es va instal·lar al seient del copilot. En Jean Roye li va assenyalar el seient del darrere amb el cap.

—Pots deixar-hi la motxilla. No pateixis.

En Michael va deixar la bossa d’esport al darrere, va tancar la porta i es va cordar el cinturó.

—Gràcies —va xiuxiuejar.

L’entrenador de l’AJA es va tornar a posar en marxa.

—De res. Que no juguis al millor equip de Fran

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos