Pandora al Congo

Albert Sánchez Piñol

Fragmento

ePub XHTML made using QuarkXPress


El Congo. Imaginem-nos una superfície tan gran com Anglaterra, França i Espanya juntes. Imaginem-nos, ara, tota aquesta superfície coberta d’arbres d’entre sis i seixanta metres d’alçada. I, sota els arbres, no res.

* * *

Per què torno a escriure el mateix llibre, la mateixa història? Fa més de seixanta anys que va ser escrit per primera vegada. En el seu moment va fer soroll, el van lloar, li van ploure totes les benediccions.

Ahir, després de molt temps, vaig tornar a llegir-lo. Jo n’era l’autor, i tanmateix no em reconeixia en el noiet que l’havia escrit. Aquelles pàgines havien creuat el temps, tot el meu temps. Però no arribaven fins a mi.

Per què hauria de tornar a explicar la mateixa història, escriure el mateix llibre? Per ella? No ho sé. Potser per alguna cosa encara més gran que ella.

Quan tot es va acabar li vaig fer un poema.

Estimada Amgam

Tu: boira sota terra.

Jo: talp sense ales.

Entre tu i jo: totes les pedres del món.

Massa vist:

    Winchester & Smith & Wesson,

    confitura d’ulls

        i escarabats ofegats

            en una ampolla de xampany.

Mai vist:

    guerres verticals,

    torxes sota la pluja,

        i l’escalfor d’una cafetera

            rere una pell de farina.

És molt dolent, ja ho sé. Però el llibre que s’ajustava al guió era l’altre. Ara ens ho permetrem tot.

* * *

El Congo. Un oceà verd. I, sota els arbres, no res.

ePub XHTML made using QuarkXPress


1

Aquesta història va començar amb tres enterraments i va acabar amb un cor trencat: el meu. L’estiu de 1914 jo tenia dinou anys i era mig asmàtic, mig pacifista i mig escriptor. Mig asmàtic: tossia la meitat que els malalts però el doble que els sans. Mig pacifista: perquè en realitat jo era massa tou per militar contra les guerres, només estava en contra de participar-hi. Mig escriptor: la paraula escriptor és massa pretensiosa, i fins i tot quan dic «mig escriptor» exagero. Em dedicava a escriure llibres per encàrrec. O sigui, que era un negre literari. (En el món editorial s’anomena «negre» qui escriu llibres que signen els altres.)

Qui se’n recorda, avui en dia, del Doctor Luther Flag? Ningú. I ben oblidat que està. Però abans de la Gran Guerra gaudia d’una certa popularitat. Era un d’aquests escriptors de novel·les barates. Totes les històries del Doctor Flag (mai vaig saber si realment era doctor) tenien l’Àfrica com a escenari i ocupaven vuitanta pàgines exactes.

A la contracoberta sempre hi apareixia la mateixa foto del Doctor Flag: un home amb una espessa mata de cabells blancs i barba rectangular a qui la vida havia guiat en línia recta pel camí de la saviesa. Inclinava el cos sobre una taula on s’estenia un gran mapa del continent negre. Amb el dit assenyalava algun punt ignot, amb l’altra mà sostenia un monocle davant de l’ull dret. La seva mirada insinuava tots els misteris.

Hi havia pocs llocs que oferissin un ventall d’elements narratius tan ampli com l’Àfrica negra. Els massai, els zulus, els rebels bòers. La sabana, la jungla. Elefants, cocodrils, hipopòtams i lleons, exploradors i caçadors. Tot això. Amb tants ingredients, tan suggeridors, i una imaginació desperta era relativament senzill escriure un grapat d’històries fàcils. Però el Doctor Flag s’havia convertit en l’autor més prolífic de les lletres angleses. Feia vint anys que publicava tres novel·les a la setmana. Si cadascuna tenia les vuitanta pàgines de rigor, això volia dir que cada set dies escrivia dues-centes quaranta pàgines. Una mitjana, si no em fallen els càlculs, de 34,2 pàgines diàries. I ningú pot escriure 34,2 pàgines cada dia durant vint anys seguits. Ningú.

En aquella època vaig conèixer un tal Frank Strub. Strub feia de negre del Doctor Luther Flag. Va ser ell qui em va oferir la feina. Com que el Doctor Flag li pagava a tant el foli, a ell el que l’interessava era redactar el màxim nombre possible de pàgines al dia. Strub estava casat,

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos