La diversió de la Martina 1 - Quin desastre d'aniversari!

Martina D'Antiochia

Fragmento

cap

 

He tingut unaidea fantàstica.

No.

imagen

Se m’ha acudit aquesta tarda, quan tornava de l’escola. Ara us diré com ha anat: heu de saber que les meves amigues i jo tenim una ruta molt ben muntada, de manera que anem passant per casa de cadascuna de nosaltres i així fem tot el trajecte acompanyades.

Potser sí que fem una mica de volta, però també ens va bé perquè així, mentre tornem cap a casa, aprofitem per parlar de tot: dels companys, de l’escola, dels deures, si és que en tenim (bé, en tenim sempre; quina mania que tenen els mestres de posar deures!).

I de sobte, la meva amiga Sofía m’ha preguntat si aquest any també faria una festa d’aniversari. Les altres s’han emocionat moltíssim i m’han demanat que sí, si us plau, que sí, perquè l’última vegada ens ho vam passar tan bé...

Llavors he tingut la idea.

imagen

Les meves amigues se m’han quedat mirant com si m’hagués tornat boja. Què passa? Només m’he posat a saltar al mig del carrer! Però és que cada dia no se m’acut la millor idea del món! I com que és la millor idea del món, ho vull escriure:

imagen

He decidit que faré una festa i que serà la bomba.

Una festa d’aniversari. No una de normal com la de l’any passat, no. Això ja ho he fet! A la festa d’aquest any hi haurà de tot. Una pila de convidats, música, ball, jocs, teca. I regals! Sobretot els regals que no hi faltin!

Una festa d’ANIVERSARI que serà d’aquí a un mes. Faré dotze anys, i no hi ha res millor que poder-ho celebrar tots plegats!

imagen

Per això he triat aquesta llibreta es-pe-ci-al-ment per apuntar-hi totes les idees que se m’acudeixin per fer la festa. Perquè una part de la diversió són els preparatius, i no vull que se m’oblidin mai de la vida.

cap-1

imagen

De vegades m’ha passat que tinc una idea, però al cap d’uns quants dies ja no me’n recordo o se me n’acut una de millor. Aquesta vegada no m’ha passat pas. Hi he donat moltes voltes i ara n’estic ben convençuda. De totes maneres, necessito una segona opinió, per tant ho vull consultar amb algú que m’entengui.

Acabo d’explicar la idea al meu germà i diu que la troba fantàstica!

La conversa ha anat així:

Martina (és a dir, jo): Germanet! Saps què?

Lili: (No diu res. Em mira.)

Martina: Faré una festa d’aniversari, què et sembla?

Lili: (S’ajeu i em llepa el nas.)

Martina: Oi que sí?

Lili: Meeeu.

Martina: Gràcies, germanet! Sabia que estaries d’acord amb mi!

Lili: (Quan miro d’abraçar-lo, fuig corrent.)

Quina conversa més estranya, oi? Però per si de cas hi ha algú que no sigui jo que llegeix la meva llibreta de preparatius, he d’aclarir que el meu germà Lili és un gat. Sí, un gat, però jo li dic germà igualment perquè l’estimo moltíssim! O sigui, que el Lili és el meu germà pelut. També tinc un germà i una germana grans, que ara no hi són per anar-los a preguntar què els sembla la idea, però segur que també la troben genial.

De totes maneres, ja està decidit. No hi ha marxa enrere.

imagen

imagen

S’ha de planificar tot fins a l’últim detall. Si vull que la festa surti bé, s’ha de preparar tot amb temps. Per això començaré fent una llista de les coses que necessito:

A mi mateixa! La Martina Valeria. Així és com em dic. Tinc dos noms perquè el meu pare és argentí i, tot i que vivim a Marbella, a l’Argentina tothom té dos noms. El dia 24 de febrer faré dotze anys.

Els convidats. Quants? Quins? Encara ho haig de decidir... M’agradaria que fossin molts, perquè conec una pila de gent... Ara bé, no sé pas on la ficaré, tota aquesta gent que m’agradaria convidar. Pensem-hi...

Perquè no cal dir que és una bona pregunta. On la puc fer, la festa? Ha de ser en un lloc espaiós. A casa ja n’hi he celebrat, de festes d’aniversari, però només hi caben deu o quinze persones.

I si la fes en un envelat com aquells que munten als casaments? O a l’aire lliure? O en un parc? També podria ser a la platja, que a Marbella n’hi ha per triar i remenar... però, ara que hi penso, aquesta idea té avantatges i inconvenients.

* ELS AVANTATGES DE LA PLATJA:

Hi ha tot l’espai que vulguis.

Et pots banyar si tens massa calor (una festa d’aniversari amb banyador!).

* ELS INCONVENIENTS:

No crec que hi hagi ningú a qui li agradi menjar-se el pastís ple de sorra.

I si es posa a ploure?

La festa serà al febrer. Això de banyar-se queda gairebé descartat. Per què no vaig néixer a l’agost? Per què?!

Ui no, si hagués nascut a l’agost la major part dels meus amics estarien de vacances i no podrien venir!

De moment no se me n’acut cap més. Tindré en compte això de la platja.

imagen

Bé, doncs, m’haig de tornar a centrar en els convidats. Primer la família, és clar, perquè seria lleig fer la festa sense ells. I després els amics, però quins? Els companys d’escola, aquests segur. M’agradaria convidar-hi tota la classe. Tinc una colla d’amigues molt amigues, però em faig amb tothom i no vull deixar ningú de banda! També hi ha els companys de les classes de ball, i els d’equitació. I els veïns! I...

Ostres, veig que se m’acut un munt de gent. Potser al final serà més difícil decidir qui no hi haig de convidar que no pas al revés.

imagen

Les activitats. Aquesta és una part molt important de la festa, perquè no puc pas tenir els convidats allà com uns estaquirots sense fer res, oi? O sigui, que ens caldrà música per ballar i uns quants jocs. Fa uns quants mesos, als meus amics i a mi ens van convidar a fer una gimcana i ens ho vam passar superbé. Era com si haguéssim de buscar el tresor, s’havien de seguir unes pistes per tota la ciutat. I el més divertit va ser que va guanyar l’equip de les noies (és clar!, qui havia de guanyar, si no?), i com que van perdre els nois, el càstig va ser pintar-los els cabells de colors! A més, els que perdien es quedaven sense berenar, però com que som taaan bones noies, al final el

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos