Presentació

La literatura epistolar no és pas infreqüent, però sovinteja més en els camps de la ficció o bé, dins de la no-ficció, tant en els descriptius (per exemple, geogràfica, etnogràfica o biogràfica) com en l’assaig: hi ha una llarga llista d’autors, des de Montesquieu fins a Voltaire passant per Bécquer, Jovellanos i Ganivet. Les cartes fingides són una bona excusa per acotar l’espai i el temps, o bé per dedicar-les a països, cultures o personatges diferents. L’estil epistolar permet, a més, introduir dins d’un text general descriptiu, i que pot ser impersonal, referències ben personals. S’estableix així un diàleg (un monòleg, de fet, perquè el destinatari de la missiva, el lector o algú altre, és interpel·lat però no pot dir-hi la seva) força més viu que una narrativa o assaig genèrics.

Ja no són tan comunes les obres que aprofiten el model epistolar per instruir el lector, especialment el jove, en alguna de les arts o les ciències que l’autor (generalment consagrat) conrea. Cal esmentar aquí Rilke i les seves Cartes a un jove poeta, i tota una llarga sèrie de recomanacions a pianistes, gimnastes, joves, afroamericans, metges i tutti quanti. En el camp de la biologia són famoses les Biologische Briefe an eine Dame, de Von Uexküll i, entre nosaltres, les Cartes sobre la història de la ciència i la versió aggiornata, Cartes a Núria: història de la ciència, de Ramon Parès. Estic convençut que Los tónicos de la voluntad, de Ramón y Cajal, no té la forma epistolar perquè l’il·lustre històleg anava per feina i no volia perdre el temps en floritures estilístiques, però el seu llibre és un magnífic manual d’ús per triomfar en ciència.

No és, doncs, nova, l’aproximació que fa Edward O. Wilson a Letters to a Young Scientist (2013), que he tingut el privilegi (i el plaer) de traduir per apropar-la al públic català. En realitat, Wilson ja va encetar aquesta aproximació epistolar a The Creation (2006), en la qual el destinatari era un pastor baptista (però que podria ser qualsevol altre home de Déu, o d’Al·là o de qualsevol creença religiosa) al qual es demanava la col·laboració de la religió per ajudar a solucionar un dels grans problemes que la ciència i la política, elles soles, no semblen poder resoldre: la preservació de la biodiversitat.

Pot sorprendre (i a algun crític li ha succeït, i ho comenta estupefacte) que Wilson basi gairebé tots els seus lúcids consells en casos d’estudi dels seus subjectes preferits: les formigues, primer, i la biodiversitat, després. Aquestes cartes, tindrien el mateix to, la mateixa intensitat, se’n podrien extreure les mateixes recomanacions, si el remitent fos un químic, un metge, un historiador, un economista, un enginyer? No pot haver quedat diluïda una bona part del seu mèrit, l’experiència de la llarguíssima dedicació de tota una vida a un sector molt concret de la ciència i la recerca, en l’especialització en aquest sector? No pot ser que aquestes cartes siguin només vàlides per a ecòlegs, entomòlegs, mirmecòlegs?

Em satisfà dir que no, en absolut. És natural que Wilson tregui partit de la seva experiència de naturalista, d’ecòleg, d’entomòleg, i que els seus exemples girin al voltant de les formigues. L’estudi d’aquests insectes l’ha convertit en l’excel·lent investigador que és, i no s’entendria que les referències que fa a altres ciències i disciplines i els exemples que n’extreu fossin majoritaris en el text. Un dels grans mèrits del llibre és, precisament, haver sabut destil·lar, de l’experiència de l’autor i també de la dels seus col·legues, la major part dels principis que, de forma explícita els primers, i implícita els altres, es converteixen en recomanacions fonamentals per als joves investigadors, en aquesta època tan difícil que és la d’encetar una vida (exitosa, si pot ser) en ciència.

Wilson és un naturalista especialitzat en un camp molt concret de la ciència, però els seus consells són adreçats als joves de qualsevol de les disciplines de les ciències i de les humanitats; els consells, les reflexions, els advertiments són d’ús general. El lector faria bé d’oblidar l’especialització de l’autor i fixar-se en el concentrat dels seus consells i reflexions. Aquest exercici és també recomanable en una altra de les moltes obres seminals de Wilson, The Social Conquest of Earth (2012), en la qual pot sorprendre que s’empri l’evolució de l’organització social dels insectes per entendre la nostra.

He gaudit llegint Cartes a un jove científic, i puc dir el mateix de tots els altres llibres de Wilson, tant de la seva monumental Sociobiology. The New Synthesis (1975) com de l’autobiogràfic Naturalist (1994). I encara he gaudit més traduint mitja dotzena dels seus llibres, a l’espanyol i ara al català; la satisfacció de fer de torsimany d’una autoritat mundial de la biodiversitat per a un lector nostrat és quelcom d’impagable.

Encara que el qualificatiu de jove investigador ja fa algunes dècades que no m’escau, m’ha complagut, en llegir i traduir aquestes Cartes… veure en retrospectiva que, sense haver-m’ho plantejat conscientment, la meva pròpia carrera científica s’ha desenvolupat com si hagués seguit tots i cadascun dels consells del savi de Mobile (amb resultats modestos comparats amb els seus). Vull dir que comparteixo absolutament els seus consells, des dels que desmitifiquen la importància de les matemàtiques per endegar una carrera científica fins als que recomanen fer-se un lloc en els àmbits menys sòlids de la recerca; des dels que exalcen la gosadia basada en el coneixement ben fonamentat fins als que recorden que cal cercar la col·laboració de científics versats en altres àrees de la ciència; i, sobretot, que cal que hi hagi passió en allò que es fa.

Wilson és un naturalista, i ell s’ha definit així en la seva autobiografia, però també és un humanista, com ha demostrat manta vegades, però en especial a Promethean Fire. Reflections on the Origin of Mind (Lumsden i Wilson, 1983), Consilience. The Unity of Knowledge (Wilson, 1998) i The Social Conquest of Earth, entre altres. No li són estranyes les aproximacions més pròpies de l’antropologia social, de la neurociència, de la filosofia. També en aquest llibre tracta, de manera breu però precisa, alguns aspectes que podrien semblar secundaris o prescindibles en un vademècum del bon científic, com la dualitat (i la incompatibilitat) entre ciència i religió, però que no ho són.

Edward O. Wilson rebé el XIX Premi Internacional Catalunya, que atorga la Generalitat de Catalunya, l’any 2007, «pel conjunt de la seva activitat com a naturalista, entomòleg, investigador i escriptor, capdavanter en la reflexió sobre la ciència, i per la seva defensa de la preservació del medi ambient». En el discurs de recepció d’aquest guardó, que s’afegia als molts que ja tenia Wilson tant per la seva excel·lència investigadora com per la qualitat literària dels seus llibres, i com a introducció a una defensa aferrissada de la diversitat biològica, Wilson ens recordava que «durant segles, Catalunya ha desenvolupat la seva especial identitat cultural i lingüística dins d’Europa. Ha estat i continua sent una força creativa a l’avantguarda de la civilització occidental». I que, de la mateixa manera que ell és un defensor de la biodiversitat, «no hauríem de ser menys conscients de la diversitat cultural i lingüística… Cada cultura i cada llengua és una obra mestra, construïda en la seva incomprensible bellesa per la interacció dels humans sobre el seu entorn». (Wilson, 2007).

Vaig tenir l’honor de presentar Wilson en una de les diverses activitats que va dur a terme en ocasió de la recepció d’aquell premi. Era una conferència a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a la sala Prat de la Riba, plena de gom a gom de públic majoritàriament jove i naturalista. El mateix dia havia sortit en un diari general de la ciutat un article de Wilson i una extensa entrevista que jo mateix li havia fet; algunes d’aquelles preguntes i respostes iniciaren la presentació de la conferència, i em plau reproduir-ne dues aquí: la primera, que defineix sintèticament la seva personalitat científica, i la darrera, que podria haver estat un esperó per a la preparació del llibre que presento:

JD. Ros: En el meu darrer llibre d’assaigs sobre ciència (Ros, 2006) us descric com a «mirmecòleg, sociobiòleg i conservacionista consilient». Esteu d’acord amb aquesta definició telegràfica?

E. O. Wilson: És una diagnosi raonablement bona. Aquí la paraula clau és «consilient»; aquests temes estan connectats: estudiar les formigues de forma seriosa és pensar sobre la biologia del comportament social, i també preocupar-se per la relació dels éssers humans amb la resta de la natura.

[…]

JD. Ros: En les darreres dècades hi ha hagut, a Catalunya i a Espanya, un ressorgiment important i general de la recerca científica, i en un cert sentit estem produint (i exportant) naturalistes i taxonomistes molt qualificats com mai abans havia passat; sé que vós en coneixeu molts. ¿Quin seria el vostre consell per a ells i per als nostres estudiants universitaris a l’hora de considerar l’enorme quantitat de treball que caldrà abordar per tal de conèixer i protegir la biodiversitat?

E. O. Wilson: La meva resposta és la mateixa que dono als estudiants i joves científics als Estats Units: el segle XXI és el segle de la biologia i del medi ambient. Caldrà dedicar una gran part de les recerques biològiques i ambientals a explorar aquest planeta poc conegut, del qual amb prou feines coneixem el 10 per cent, o menys, de les espècies que hi viuen. Em reconforta aquesta recuperació de l’interès i de l’activitat en aquests camps de la biologia a Catalunya, i a Espanya en general, que estan assolint un paper de lideratge.

Recordant aquella tarda memorable a l’IEC i entenent que calia difondre al màxim entre els nostres joves científics (i més encara en l’època especialment dura i frustrant per la qual passa la ciència a l’Estat espanyol) aquestes Cartes…, vaig proposar a l’editorial fer-ne la versió catalana, com a complement de l’espanyola, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta proposta fou rebuda amb entusiasme i ha permès, amic lector, que puguis gaudir del llibre en la teva llengua.

Cartes a un jove científic és un llibre breu, en termes absoluts i relatius (si es compara amb alguns dels altres llibres de Wilson, realment enciclopèdics), i la seva lectura se m’ha fet encara més curta. Si a algun lector li passa el mateix, si les recomanacions de Wilson als joves recercaires, o bé les històries de descobriment naturalístic que relata, o encara les meravelles de la biodiversitat (i la seva greu situació actual) que s’entreveuen al llarg de les seves pàgines li desvetllen ganes de saber-ne més, de gaudir d’allò que explica i de com ho explica, li recomano altres llibres de l’autor, a més dels que ja he esmentat, la majoria dels quals han estat traduïts: Biophilia (Wilson, 1984), The Diversity of Life (Wilson, 1992), Journey to the Ants. A History of Scientific Exploration (Hölldobler i Wilson, 1994), The Future of Life (Wilson, 2002). De tots ells n’obtindrà ensenyaments que l’ajudaran a entendre el món, la natura i la ciència, i gaudirà llegint un dels grans divulgadors de la ciència de tots els temps.

Joandomènec Ros

President de l’Institut d’Estudis Catalans

Bibliografia

Hölldobler, B. & Wilson, E. O., Journey to the Ants. A History of Scientific Exploration, 1994. [Versió espanyola: Viaje a las hormigas, Barcelona, Crítica, 1996.]

Lumsden, C. J. & Wilson, E. O., Prometehan Fire. Reflections on the Origins of Mind, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1983. [Versió espanyola: El Fuego de Prometeo: reflexiones sobre el origen de la mente, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1985.]

MacArthur, R. H. & Wilson, E. O., The Theory of Island Biogeography, Princeton, Princeton University Press, 1967. [Versió catalana: Teoria de la biogeografia insular, Ciutat de Mallorca, Moll, 1983.]

Parès, R., Cartes sobre la història de la ciència, Barcelona, PPU, Promociones Publicaciones Universitarias, 1985.

—, Cartes a Núria. Història de la ciència, Còrdova, Almuzara, 2005.

Ramón y Cajal, S., Los tónicos de la voluntad, Madrid, CSIC, 1982.

Rilke, R. M., Cartes a un jove poeta, Barcelona, La Llar del Llibre, 1984.

Ros, J. D., Exploració, joc i reflexió, Lleida, Pagès, 2006.

Uexküll, J. J. von, Biologische Briefe an eine Dame, Berlín, Paetel, 1920. [Versió espanyola: Cartas biológicas a una dama, Madrid, Revista de Occidente, 1925.]

Wilson, E. O., Sociobiology. The New Synthesis. Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1975. [Versió espanyola: Sociobiología. La nueva síntesis, Barcelona, Omega, 1982.]

—, On Human Nature. Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1978. [Versió espanyola: Sobre la naturaleza humana, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1980.]

—, Biophilia. Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1984. [Versió espanyola: Biofilia, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1989.]

—, The Diversity of Life. Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1992. [Versió espanyola: La diversidad de la vida, Barcelona, Crítica, 1994.]

—, Naturalist, Washington, Island Press, 1994. [Versió espanyola: El naturalista, Barcelona, Debate, 1996.]

—, 1998. Consilience. The Unity of Knowledge, Nova York, Knopf, 1994. [Versió espanyola: Consilience. La unidad del conocimiento, Barcelona, Galaxia Guttenberg-Círculo de Lectores, 1999.]

—, The Future of Life, Nova York, Knopf, 2002. [Versió espanyola: El futuro de la vida, Barcelona, Galaxia Guttenberg-Círculo de Lectores, 2002.]

—, The Creation. An Appeal to Save the Life on Earth, Nova York, Norton, 2006. [Versió catalana: La creació. Una crida per salvar la vida a la Terra, Barcelona, Empúries, 2007.]

—, «L’entorn viu i el medi ambient», a XIX Premi Internacional Catalunya. Edward O. Wilson, 3-9, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007.

—, The Social Conquest of Earth, Nova York, Liveright, 2012. [Versió espanyola: La conquista social de la Tierra, Barcelona, Debate, 2012.]

Pròleg

Has fet l’elecció correcta

Benvolgut amic:

Al cap de mig segle d’ensenyar estudiants i joves professionals de l’àmbit de la ciència, he tingut el privilegi i la sort d’haver aconsellat centenars de joves ambiciosos i de talent. De resultes d’això, he adquirit un coneixement profund, una filosofia, en realitat, d’allò que cal saber per tenir èxit en el terreny de la ciència. Espero que puguis treure profit dels pensaments i els relats que t’ofereixo a les cartes que llegiràs tot seguit.

Primer de tot, i molt important, t’exhorto a perseverar en el camí que has escollit i a seguir-lo fins tan lluny com et sigui possible anar. El món et necessita, i molt. Ara mateix la humanitat es troba de ple en l’era tecnocientífica, i no hi ha marxa enrere. Encara que la seva taxa d’augment varia d’una disciplina a l’altra, el coneixement científic es duplica cada quinze o vint anys. Així ha estat des del segle XVII i avui s’ha assolit una magnitud prodigiosa. I sembla que, com tot creixement exponencial sense límits, si té el temps suficient, augmenta de manera gairebé vertical dècada a dècada. L’alta tecnologia avança al seu costat a un ritme comparable. La ciència i la tecnologia, lligades en una estreta aliança simbiòtica, impregnen totes i cadascuna de les dimensions de la nostra vida. No es guarden els secrets durant gaire temps. Estan obertes a tothom, a tot arreu. Internet i tots els altres recursos de la tecnologia digital han fet que la comunicació sigui global i instantània. Ben aviat, tot el coneixement publicat, tant en les ciències com en les humanitats, estarà disponible només pitjant unes quantes tecles.

En cas que aquesta afirmació sembli una mica febril (tot i que sospito que no és així, realment), donaré un exemple d’un salt quàntic en el qual vaig tenir la sort de participar. Va succeir en la taxonomia, la classificació dels organismes, que fins fa poc era una disciplina notòriament antiquada i triganera. Cap al 1735, Carl Linné, un naturalista suec que, amb Isaac Newton, és el científic més ben conegut del segle XVII, endegà un dels projectes d’investigació més audaços de tots els temps. Es proposà descobrir i classificar totes i cadascuna de les espècies de plantes i animals de la Terra. El 1759, a fi de racionalitzar el procés, començà a atorgar a cada espècie un nom llatinitzat doble, com ara Canis familiaris per al gos domèstic i Acer rubrum per a l’auró roig americà.

Linné no tenia idea de l’abast de la tasca que s’havia autoimposat, ni tan sols del seu ordre de magnitud (és a dir, de si s’hauria d’ocupar de 10.000, o de 100.000, o d’1.000.000 d’espècies). Suposava que d’espècies de plantes, la seva especialitat, n’hi devia haver al voltant de 10.000. La riquesa de les regions tropicals li era desconeguda. En l’actualitat, el nombre d’espècies de plantes conegudes i classificades és de 310.000, i s’espera que arribi a 350.000. Quan s’hi afegeixen els animals i els fongs, el nombre total d’espècies que es coneixen avui dia supera els 1,9 milions… i s’espera que finalment assoleixi els 10 milions o més. De bacteris, la «matèria fosca» de la diversitat dels éssers vius, en l’actualitat (el 2013) només se’n coneixen unes 10.000 espècies, però el seu nombre creix ràpidament i és probable que milions d’espècies s’afegeixin a la nòmina global. Així, com en l’època de Linné, fa 250 anys, la major part de la vida a la Terra continua sent desconeguda.

El pou de la ignorància sobre la biodiversitat, que encara és profund, és un problema no només per als especialistes, sinó també per a tothom. Com podrem gestionar el planeta i mantenir-lo sostenible si en sabem tan poques coses?

Fins a una data recent, la solució semblava inassolible. Científics que treballen intensament només han pogut afegir unes 18.000 espècies noves cada any. Si aquest ritme continués així, caldrien dos segles o més per conèixer tota la biodiversitat de la Terra, un període gairebé tan llarg com el que separa la iniciativa linneana de l’època actual. Com s’explica aquest coll d’ampolla? Fins fa poc, el problema era de tipus tecnològic, i semblava irresoluble. Per raons històriques, la gran majoria d’espècimens de referència i molta de la bibliografia que s’hi referia estava confinada a un nombre relativament petit de museus, situats en unes quantes ciutats d’Europa occidental i Amèrica del Nord. Per realitzar investigació bàsica en taxonomia, sovint era necessari visitar aquests llocs llunyans. L’única alternativa era fer enviar per correu els espècimens i la bibliografia, la qual cosa era sempre una operació arriscada i que exigia molt de temps.

A començament del segle XXI, els biòlegs cercaven una tecnologia que pogués resoldre d’alguna manera aquest problema. El 2003 vaig suggerir el que, vist en retrospectiva, sembla la solució evident: la creació de l’Encyclopedia of Life en línia, que havia d’incloure fotografies digitalitzades i d’alta resolució d’espècimens de referència, amb tota la informació sobre cada espècie, posada al dia contínuament. Havia de ser una informació de codi obert, en la qual les noves entrades les filtressin «conservadors» experts en cada grup d’espècies, com centpeus, escarabats de les escorces i coníferes. El projecte rebé finançament el 2005 i, juntament amb el Census of Marine Life, en paral·lel, ha fet accelerar la taxonomia i altres branques de la biologia que depenen d’una classificació precisa. En el moment d’escriure aquestes ratlles, aproximadament la meitat de les espècies conegudes de la Terra ja s’han incorporat a l’enciclopèdia. Aquest coneixement està disponible arreu del món, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, gratuïtament: només cal prémer unes tecles (eol.org).

Avenços com aquest en els estudis de la biodiversitat tenen lloc de manera tan ràpida, tan sorprenents són els girs i els canvis en cada disciplina, que no és possible predir el futur de la revolució tecnocientífica en cap branca de la ciència, ni tan sols considerant només la pròxima dècada. És clar que arribarà un moment que el creixement exponencial en el descobriment i en el coneixement acumulat haurà d’assolir un màxim i estabilitzar-se. Però això no t’ha de preocupar. La revolució continuarà, almenys, la major part del segle XXI, durant el qual la condició humana canviarà radicalment i deixarà de ser com és en l’actualitat. Les disciplines tradicionals de la recerca exp

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X