Abans que comencis el viatge de llegir aquest llibre, et vull recordar una cosa important:
Em vaig adonar d’això quan el científic Johan Rockström, entre altres experts, va dir que tenim dos anys per revertir el creixement de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle si volem complir l’acord de París.[1]
Descobrir aquestes altres dades que comparteixo a continuació també em va ajudar a adonar-me que som l’última generació que pot salvar el món:
|
Cada dia s’extingeixen 200 espècies d’animals i vegetals. Els últims 40 anys hem perdut més de la meitat d’espècies animals. |
|
La ONU preveu 200 milions de refugiats climàtics per a l’any 2100. |
|
Avui en dia, mentre escric això, l’Amazones continua en flames i els científics fa molt de temps que diuen que estem en un punt crític, amb una altíssima probabilitat que el dany sigui irreversible. L’agricultura animal és responsable del 70 % de la desforestació d’aquest pulmó del planeta. I també s’estan cremant encara més hectàrees de territori a Austràlia. |
|
Segons un estudi de la revista Epidemiology, la contaminació de l’aire que respirem, sobretot la que prové de la combustió dels vehicles dièsel, augmenta les probabilitats de patir un càncer cerebral, però, a més a més, està relacionada amb danys a tots els òrgans del nostre cos. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és una «emergència pública silenciosa». |
|
El 90 % del plàstic que s’ha fabricat no s’ha reciclat mai. Cada any 80 milions de tones de plàstic acaben al mar. És com si cada minut, un camió de les escombraries llencés plàstic al mar. |
|
Cada any 640.000 tones de xarxes de pesca fan cap als oceans i ofeguen 130.000 mamífers marins. S’ha comprovat que totes i cadascuna de les tortugues marines en vida han ingerit plàstic, sobretot les del Mediterrani, que és un dels mars més contaminats del món. |
|
El 77 % de la Terra (sense comptar l’Antàrtida) i el 87 % de l’oceà han patit canvis i modificacions com a conseqüència directa de les activitats humanes, segons la revista Nature Research. Actualment gairebé no queden zones salvatges al planeta. |
|
L’agricultura animal representa el 18 % dels gasos amb efecte d’hivernacle (metà, òxid nitrós, amoníac, etc.) que s’alliberen a l’atmosfera. Són més emissions que les de tot el sector del transport junt (13-14 %). També ocupa el 70 % de tot el terreny destinat a l’agricultura i el 30 % de tota la superfície del planeta. |
|
L’estiu passat, Groenlàndia va perdre 2 bilions de tones de gel a causa de l’escalfament global en només un dia. A més a més, la primera glacera que va aparèixer a Islàndia es va perdre per sempre durant aquests mesos. Què passarà l’estiu vinent? |
I la llista podria seguir sense fi, podria parlar de persones, d’animals i de pèrdua d’ecosistemes sencers.
Alguns exemples en podrien ser, sense anar més lluny, la proliferació de la fam, milions de pèrdues de vides humanes i d’animals, l’aparició de malalties noves i d’altres que ja crèiem eradicades, la pujada del nivell dels oceans i la pèrdua de quilòmetres de costa, fet que provocarà que centenars de milers de persones es quedin sense llar... De fet, s’estima que el 2030, la crisi climàtica podria portar a la pobresa 120 milions de persones.
A més a més, hi continuarà havent desastres climàtics en forma de riuades, inundacions, sequeres i un llarg etcètera que es tornaran molt més freqüents durant els pròxims anys. Ja som testimonis de la desaparició massiva d’espècies naturals, però això es farà més evident amb el pas del temps. Estem vivint un fenomen conegut com «la sisena extinció massiva», més d’un milió d’espècies estan en risc d’extinció, segons les Nacions Unides. La població mundial d’abelles, per exemple, ha disminuït fins a un nivell extrem.
Cada cop és més i més evident: la vida humana al planeta serà més difícil, més dura, amb una atmosfera nociva (com a l’Índia, on s’han tancat les escoles de Nova Delhi a causa de la contaminació atmosfèrica); en alguns llocs del planeta la vida quotidiana serà insuportable per les condicions ambientals, el menjar serà caríssim perquè serà terriblement complicat cultivar-lo... Si continuem així, la humanitat corre un risc real d’extingir-se. I amb ella, gran part de la vida del planeta.
Estem immersos en un dels experiments més perillosos del planeta, que consisteix a veure quant de CO2 pot aguantar la Terra abans que es produeixi una catàstrofe climàtica.
Quan vaig ser conscient de la realitat vaig sentir ràbia, tristesa i frustració. Vaig pensar que tot això m’anava massa gran i que jo no era més que un gra de sorra en una platja gegantina, que els meus actes com a persona insignificant no tindrien cap importància.
Després vaig llegir molts llibres de la doctora Jane Goodall; ella em va ensenyar que cada dia marquem una gran diferència al món i que decidir quin tipus de diferència volem aportar està a les nostres mans. I aleshores va arribar la Greta i em va demostrar que mai no s’és massa jove per actuar.
Ara et dues estar preguntant:
La meva resposta, després de molt de temps preocupada i d’haver-me informat sobre aquests temes, és: i tant que sí.
Sempre dic que la millor manera de canalitzar aquesta ràbia, tristesa i frustració és actuar. Plantar cara als problemes, en lloc de quedar-nos paralitzats per la por, el pessimisme i el cinisme, resulta reconfortant i revitalitzador per a nosaltres i per al nostre entorn; descobrim que cada acció, per petita que sigui, compta, i que té un eco beneficiós. Quan veus les conseqüències dels teus actes és quan et sents útil i, a més a més, inspires la gent del teu entorn a actuar de la mateixa manera.
No ens excusem amb un «ja actuaran des de dalt». Si no comencem a canviar nosaltres, no podem esperar que els altres ho facin. Comença tu. Comença amb qualsevol cosa.
AQUEST LLIBRE PRETÉN SER UN CANT A L’ESPERANçA A TRAVÉS DE L’ACCIÓ.
PRETÉN SER UNA ÚLTIMA EMPENTA QUE ENS FACI CUIDAR DE VERITAT LA NOSTRA LLAR.
PRETÉN SER UNA GUIA D’INSPIRACIÓ D’ALTRES ACTIVISTES QUE ESTAN INTENTANT CONSTRUIR UN MÓN MILLOR DIA RERE DIA.
Quan vaig descobrir i assumir tot el que està passant, no només vaig deixar de donar suport a algunes indústries que no representaven els meus valors —per exemple, vaig deixar de menjar animals i les seves secrecions—, també vaig començar a fer activisme perquè la resta de la gent veiés tot el que no volen que sapiguem: l’apilotament d’animals a les granges, les malalties, la tortura, l’aigua contaminada, la desforestació... Tot això no tenia lloc al món que jo desitjava, un món de pau, empatia i amor. Vaig començar a compartir a les xarxes socials el que anava aprenent i això em va suposar bastantes crítiques. Durant un temps em van afectar, però després em van fer més forta, ja que reafirmaven com d’important és que aporti amor, respecte i amabilitat en aquest món. Un gest tan simple com que jo compartís al meu Instagram que ja no menjava animals va suposar que milers de persones deixessin de fer-ho. Pensaven com jo:
Després em vaig començar a adonar de la quantitat desproporcionada de plàstic que generava a casa, així que vaig decidir informar-me també sobre aquest problema. Els descobriments que vaig fer, les dades que acabo d’esmentar, em van commocionar. Més endavant et diré què pots fer per disminuir i evitar el consum de plàstic.
Tinc la sort de tenir una plataforma d’expressió més o menys gran a Instagram, que he anat construint durant molts anys, començant, com tot en aquesta vida, des de zero (i sense la intenció que arribés a ser el que és avui en dia). De mica en mica vaig anar aplegant seguidors i la meva comunitat va anar creixent. Vaig ser conscient que tenia una responsabilitat especial, ja que molta gent em mirava amb atenció i escoltava què deia. Així que vaig començar a donar a conèixer alguns problemes dels quals no es parla gaire ni a la tele ni als mitjans i que em preocupaven profundament: les granges industrials, els escorxadors i l’emergència climàtica. No n’era cap experta ni havia assistit mai a classes sobre aquests temes, però quan algú té la voluntat d’aprendre, demana ajuda i s’informa sobre com ho pot fer, aquesta és la formula perfecta per tenir un impacte positiu.
VAIG LLEGIR TOTS ELS LLIBRES QUE VAIG PODER, VAIG VEURE TED TALKS DE CIENTÍFICS MEDIAMBIENTALS, VAIG MIRAR MOLTS DOCUMENTALS I VAIG PARLAR AMB EXPERTS EN AQUESTS TEMES. SENTIA UNA FLAMA QUE EM CREMAVA DINS, UNA FLAMA QUE VOLIA CONSTRUIR UN MÓN MÉS JUST I AMB MÉS EMPATIA.
Uns quants anys després d’obrir el meu compte d’Instagram, he aconseguit coses que mai no m’hauria imaginat: he escrit el llibre Camino a un mundo vegano, del qual se n’han venut milers d’exemplars, sovint m’entrevisten a ràdios i diaris nacionals, i he pogut inspirar més de 180.000 persones (els seguidors del meu perfil) perquè contribueixin a aquesta causa recordant-los com d’importants són els seus actes diaris. La millor part de tot plegat és que jo també continuo aprenent cada dia.
AQUEST FOC QUE PORTO A DINS I QUE VOL FER QUE EL MÓN MILLORI NO S’APAGA, S’ALIMENTA DE TOTES LES INJUSTÍCIES QUE EXISTEIXEN I DE LA MEVA NECESSITAT D’INTENTAR CANVIAR-LES.
No em vull quedar de braços plegats i estic segura que tu tampoc. Vull un món més just, més empàtic i més unit per les causes que realment importen, com aquesta. No guanyarem cap més batalla si perdem la batalla de la crisi climàtica. I no és només per nosaltres mateixos, és una lluita perquè cadascun dels individus d’aquest planeta tingui una llar segura. Els animals, les persones, les plantes... Aquesta crisi afecta totes les formes de vida.
Vols ser recordat com a membre de la generació que no va fer res per salvar el planeta? Jo, per descomptat que no.
Som la generació que veu què li cau a sobre i s’enfada, se sent frustrada i trista. Però utilitzem aquests sentiments per actuar.
Encara que la diferència que jo aporto no sigui enorme, sí que contribueixo amb el meu granet de sorra, com ho fan la Connie, la Claudia, la Mariana, la Monica i la Patricia, que amb el seu exemple ofereixen un raig de llum al món. Totes elles són lluitadores de veritat, es preocupen per les persones, els animals i el medi ambient i inspiren la gent a lluitar pels seus principis.
Et parlaré d’elles.
Vaig tenir la sort de conèixer la Connie a Barcelona, on vaig assistir a un dels seus concerts i vaig a sopar amb ella. A més de cantautora, la Connie és activista pels animals, el medi ambient i els drets socials, i amb la seva parella Nico Lorenzon (et recomano que també donis un cop d’ull al seu perfil) inspira centenars de milers de persones. Té uns vídeos meravellosos a YouTube, on parla des dels temes que més preocupen les persones veganes fins a què és l’apropiació cultural. La meva cançó preferida de la Connie és «Equidad»; escolta-la, de ben segur que el missatge que té al darrere no et deixarà indiferent.
La Claudia és una activista increïble pel medi ambient. També vaig tenir la sort de conèixer-la a Estrasburg, ja que ens van convidar a totes dues al Parlame