No pot ser!

Jordi Basté

Fragmento

cap

Aquest llibre està dedicat a tota aquella gent que va creure

que la televisió pública de Catalunya havia de tenir

un programa divulgatiu per intentar explicar cap a on va

la societat. Sense tots ells no hauria estat possible.

 

Xavier de Pol, Rubén Mayoral, Rosa Olucha —la directora del programa—, Cristian Trepat, Jordi Ferrerons, Mario Daza, Andalu Vila-San-Juan, Loli Sevillano, Uri Garcia, Cristina Vicente, Lluís Cuevas, Àlex Solà, Núria Font, Toni Noguera, Anna Pérez, Juanlu Montoro, Elena Parreño, Marc Arisa, Raúl Cuevas, RecLab, Francesc Gosalves / Jordi Alemany, Adriana Sabata, Txus Carretero, Gemma Campderrós, Edgar Ortiz, Mariona Mas, Ana García, César Valdivia, Gal·la de Yzaguirre, Xavi Bergés, Miguel Gálvez, Alexandra Escribano, Lara Vilanova, Lavinia Services, Toni Barraseta, Javier Dávila, Roger Llorens, Betlem Zamora, Francesc Pérez, Ignasi Oliver, Clara Cabezas, Vicent Sanchis, Sigfrid Gras i Toni Esteve.

 

No és ser «pilota», és senzillament ser agraït.

«Gràcies» és una de les primeres paraules que s’ensenya als robots.

Per alguna cosa deu ser.

cap-1

PRÒLEG

Abans d’embarcar-me en l’aventura d’aquest programa de TV3 hauria jurat que moltes coses “no podien ser“. Però pocs mesos després la realitat m’ha obert els ulls. No és que puguin ser; és que la majoria de les coses “ja són“. I d’altres, inevitablement, “seran“.

El món que ens ha tocat viure canvia a una velocitat vertiginosa, i el que fa poc semblava l’argument d’una novel·la de ciència-ficció, avui dia és possible. Podem llogar amics artificials amb qui fer-nos fotos per penjar a les xarxes... Podem xatejar amb amics que ja són morts... Podem escollir una parella d’un catàleg infinit... O podem encarregar-ne una a mida i endollar-la a la nit... I, encara que sembli mentida, podem casar-nos amb un holograma. Podem moure objectes amb la ment... Podem treballar colze a colze amb els robots o afegir-nos peces i assemblar-nos-hi... Vivim en un món on les imatges virtuals són tan reals com la vida mateixa. La pregunta és si aquest és el món que volem.

Però, aviam, la pregunta és si estem preparats per fer front a una realitat que canvia tan de pressa. És més, tenim resposta per a tots els conflictes que se’n poden derivar?

En aquest futur, que ja és present, hi ha dues paraules fonamentals. La primera és “compartir“. Compartir el cotxe, la casa, els recursos..., compartir coneixements en un món socialitzat. I l’altra paraula, que per a mi és la clau de tot, és “educació“. La manera d’educar els nostres fills. Estan preparats per afrontar la nova realitat? O el sistema educatiu i de valors ha quedat obsolet? Els llibres d’ahir són útils per al dia de demà?

Tinc la sensació que anem tard; que l’efecte dòmino que en

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos