Llibres
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Novel·la literària
De 0 a 3 anys
A partir de 4 anys
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Audiollibres
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
Autors
Editorials
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
A l’hora de plegar, la Kitty va travessar el pati de l’escola ràpid.
—Sabeu què? —va dir, tota feliç, al pare i a en Max, el seu germà petit—. A Taylor’s Green hi ha un nou parc d’atraccions.
—Ah sí? Mira que bé! —va dir el pare, somrient.
—Obren demà! —va afegir la Kitty, sense alè—. Hi haurà atraccions i pomes de caramel i tot i més! Avui tota la classe n’anava plena.
—Òndia, pomes de caramel! —En Max va fer uns ulls com unes taronges.
La Kitty va ajuntar les mans.
—Que hi anirem? Va, si us plau!
—Potser el cap de setmana —va respondre el pare mentre anaven cap a l’entrada—. A veure què hi diu la mare.
La Kitty saltironejava tot pensant en el sucre filat i en les vegades que pujaria a la roda del parc d’atraccions. Va sortir al parc precipitadament per la porta de l’escola. Els ocells cantaven dalt la capçada dels arbres i el sol es filtrava a través de les branques. La Kitty sentia que els superpoders li bullien. Va fer una corredissa, va fer tres tombarelles seguides a l’aire i va aterrar amb els peus com si res.
La Kitty guardava un secret molt especial. Tenia superpoders de gat i per això podia saltar i giravoltar tan fàcilment. Amb els seus sentits superpotents, podia veure-hi a les fosques i sentir-hi des de quilòmetres lluny. La part que li agradava més del seu entrenament com a superheroïna era la de parlar amb els animals. Li encantava viure aventures a la claror de la lluna amb la seva colla de gats, saltant de teulada en teulada en plena nit.
La Kitty va saltar cap amunt per gronxar-se de la branca d’un arbre. El seu pare i en Max anaven un bon tros enrere i sabia que els hauria d’esperar. De cop, va veure una gata coberta de pèl blanc que l’observava des de darrere d’un tronc.
—Ja pots sortir, Mixeta! No cal que t’amaguis més. —va dir, somrient. La Mixeta formava part de la seva colla de gats. La gateta blanca era molt entremaliada i el seu cap sempre en barrinava alguna.
—MARRAMEU! Ja ets meva, Kitty! —va fer la Mixeta, tot saltant i aterrant dalt del peu de la Kitty.
—Hola, Mixeta! —va dir la Kitty amb una rialla—. Què hi fas, aquí?
—T’he vingut a explicar una cosa molt emocionant! —A la Mixeta li espurnejaven aquells ulls tan verds—. He fet una nova amiga, l’Avellana. És una gata increïble!
La Kitty va somriure.
—És la primera gata que sé que li diguin Avellana.
—M’ha ensenyat a fer unes coses més divertides! Fixa-t’hi!
La Mixeta es va llançar de sobte al terreny on juga la canalla i es va penjar cap per avall d’un dels gronxadors per la cua. Després va començar a fer equilibris a la palanca, agafant-s’hi amb les urpes.
—Fantàstic! —va dir la Kitty amb admiració.
La Mixeta en va baixar d’un bot.
—Li he dit que ets una superheroïna i li he parlat de les aventures que hem viscut. Ha dit que li agradaria coneixe’t. Li puc dir que vingui aquesta nit?
—És clar que pots! —va dir la Kitty—. M’encantaria conèixe