La caseta sota terra 5 - Notícia bomba!

Catalina Gónzalez Vilar

Fragment

cap

imagen

Aquella tardor, el fred semblava que es resistia a arribar a la vall. S’acabava el setembre i els dies encara eren càlids, fins al punt que no era estrany trobar a les bardisses algunes mores tardanes, dolces i sucoses.

La Tina, en Jep i la Lena Esbarzer en van collir unes quantes tot anant cap al Notícies de Rocabona, el diari on treballava el pare.

—M’hi jugo el que vulgueu que el papa no hi serà —va dir en Jep, llançant una de les mores enlaire per atrapar-la ràpidament amb la boca.

—Pot ser que hagi hagut d’anar a investigar alguna cosa emocionant! —va dir la Tina, que últimament només llegia novel·les de misteri.

La Lena, per la seva banda, va bellugar el cap disgustada.

—La mama ens hauria deixat quedar amb ella si en Jep no hagués bolcat el pot de pintura.

El seu germà no va donar importància al comentari. Feia un dia fantàstic i es resistia a sentir-se de mal humor.

—És més fàcil ajudar quan els pares fan pastissos, com els Bongermà —va opinar, envejant un cop més la sort del seu amic Pau—. O suc de poma i de raïm, com els pares de l’Iris i l’Àlex.

Les germanes li van donar la raó. S’alegraven d’aquells dies especials sense escola, però trobaven a faltar els amics. Tots estaven enfeinats ajudant la família a preparar la Fira d’Artesans, que s’havia de celebrar coincidint amb la lluna de la collita. Era la diada principal de la tardor i els veïns de Rocabona posaven a punt els seus millors productes per exhibir-los a les parades.

La seva mare, que s’estimava més treballar tota sola, finalment havia deixat que els tres bessons l’ajudessin a la fusteria, però no havia passat ni una hora que en Jep ja se les havia manegat per fer una bona escampadissa amb els pots de pintura.

La Mirna els va enviar amb el seu pare.

—Així podem conèixer per fi el diari —va dir la Tina.

—Si és que hi trobem el papa! —va replicar en Jep.

Van entrellucar la casa enmig de les herbes altes. Estava pintada de color vermell fosc, i de lluny se la veia elegant i una mica solitària. Els trigèmins sabien pel pare que la meitat dreta del casalot l’ocupava el diari, mentre que a la de l’esquerra hi vivien les germanes Falòrnies, les propietàries del Notícies de Rocabona. I era d’aquesta manera des que el seu pare, en Fulgenci Falòrnies, havia construït la casa i fundat el diari, tot alhora. Però això havia passat l’any de la picor, perquè la Gertrudis i la Jacinta Falòrnies ja eren granadetes.

imagen

Just en aquell moment, totes dues eren a la porta acomiadant-se d’una convidada. Tot i que amb prou feines la coneixien, van identificar de seguida la vella senyora Muguet, ja que era l’única llebre de la vall que encara duia aquelles pameles tan grosses, totes guarnides de flors i fulles.

—Oi tant si n’imprimirem uns quants exemplars... —li deia la Gertrudis quan s’hi van acostar.

—Els nostres lectors frisen per conèixer el programa de la fira —va afegir la seva germana—. Ah! Jep, Tina, Lena! Ja sou aquí!

La senyora Muguet, quan va veure que les germanes tenien visita, se’n va anar amb una salutació cordial.

—Ja no en queden, de llebres com aquesta —va dir la Jacinta, veient com s’allunyava—. No sé pas si tothom sap com s’escarrassa perquè la fira sigui un èxit.

Tot seguit va centrar de nou l’atenció en els germans.

—El vostre pare ens ha dit que veníeu...

—Però no endevinareu pas què ha passat —va continuar la Gertrudis.

—Que se n’ha hagut d’anar? —va dir en Jep.

—Exacte! —va respondre la germana Falòrnies, un xic sorpresa que ho hagués endevinat—. Se n’ha anat a buscar el Tres Ullals!

En Jep, la L

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos