Sèrie Ninja Kid 8 - Quissos ninja!

Anh Do

Fragmento

cap-2

dos

—Quin braçalet més xulo, àvia —vaig dir.

—Des de quan et dediques a la moda? —va preguntar en Kenny.

—No té res a veure amb la moda —va respondre l’àvia—. És un braçalet de transformació canina.

—Ras i llis —va explicar l’àvia—, aquest braçalet et pot convertir en gos.

—Què?! —vaig exclamar.

—Impossible! —va afegir en Kenny.

—Quina mena de gos? —vaig preguntar.

—De la raça en què estiguis pensant quan el braçalet et dispara —va contestar l’àvia.

En Kenny i jo ens vam quedar mirant l’àvia, astorats!

—Ets una inventora increïble, àvia —vaig comentar—, però convertir un ésser humà en un quisso és impossible.

—Res és impossible —va declarar l’àvia—. I ara, qui de vosaltres, joves valents, em farà de conillet d’Índies?

En Kenny em va engrapar la mà i me la va alçar d’una estrebada.

—Gràcies, Nelson —va dir l’àvia.

—Ei! —vaig protestar.

Però era massa tard. L’àvia ja m’arrossegava cap a fora.

—Bé —va fer l’àvia—. Nelson, ara t’has de concentrar en la raça de gos en què et vols convertir.

—Per sempre? —vaig preguntar.

—És clar que no —va respondre l’àvia—. Et puc tornar a transformar en ésser humà quan vulguis.

—D’acooord… —vaig contestar, fet un manyoc de nervis.

El dit índex de l’àvia va planar per damunt d’un botó platejat i brillant al mig del braçalet.

—Estàs pensant en una raça de gos, Nelson? —va preguntar.

—Sip! —vaig respondre, amb una veu aguda.

—En quina raça? —va voler saber en Kenny.

—Deixem que sigui una sorpresa —va dir l’àvia—. Preparat, Nelson?

—Sí… suposo.

—Perfecte! —va fer l’àvia.

Em sentia estrany. Molt estrany. Que en Kenny s’estigués rebolcant per l’herba, cargolant-se de riure, no hi ajudava.

L’àvia no reia. M’estudiava amb curiositat.

Vaig abaixar la mirada. Tenia les potes i el ventre de terrier escocès, tal com m’havia imaginat.

«Renoi, la transformació ha estat un gran èxit», vaig pensar…

Fins que l’àvia em va posar un mirall al davant!

—Ets mig terrier, mig buldog —va explicar en Kenny—. Ets un multiraça de imagen

—Què ha anat malament? —vaig preguntar a l’àvia. Quin alleujament que encara fos capaç de parlar!

—Només li he de fer quatre retocs de no res —va respondre l’àvia.

Mentre l'àvia remenava el braçalet, en Kenny va alçar una branca grossa.

—Ves a buscar-la, Nelson! —va cridar, i va llançar la branca a l’herba.

—Ni de broma em poso a perseguir això —m’hi vaig negar. Però abans d’adonar-me’n, ja havia pescat el bastó amb la boca!

—Tornem-ho a provar, Nelson —va dir l’àvia—. Aquesta vegada pensa en una raça de gos diferent.

—No seria més prudent tornar-me a convertir en humà? —vaig preguntar.

—Encara no —va contestar l’àvia—. Som en l’antesala de la genialitat. Tres, dos, u…

Aquest cop em sentia encara més estrany. I en Kenny reia encara amb més ganes.

Vaig abaixar la vista per mirar-me…

Tenia el cos i les potes d’un bòxer, tal com m’havia imaginat.

L’àvia em va tornar a estudiar amb curiositat i en acabat va alçar el mirall.

—Increïble! —En Kenny es trencava de riure—. Aquesta vegada ets un creuament entre un caniche i un bòxer.

Llavors l'àvia va continuar RETOCANT i disparant,

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos