Mirabelle 6 - La Mirabelle i l'estiu de fades

Harriet Muncaster

Fragment

MirabelleFades-2.xhtml

cap1.jpg

Era el primer dia de les vacances d’estiu, i en Wilbur i jo estàvem MOLT emocionats. Anàvem cap a casa dels nostres avis follets, l’avi i l’àvia Starspell, per estar-nos-hi uns quants dies! Era la primera vegada que ens quedaríem a casa seva sense el pare i la mare, i ens semblava que seria una aventura emocionant! La mare fins i tot m’havia comprat un pijama estampat amb granotes, especialment per a l’ocasió. El duia ben plegat a dins de la maleta que el pare portava a la mà, mentre volàvem pel cel en direcció a Glimmerview Vila de Follets. Per al pare era més fàcil carregar la meva maleta i la d’en Wilbur, perquè és un follet i té ales! En Wilbur i jo no hem heretat les ales de follet del pare —tots dos som més aviat bruixots, com la mare—, i per això anàvem cadascun amb la nostra escombra. Les maletes són molt incòmodes de portar amb l’escombra, perquè es belluguen molt!

pag10.jpg

—Ja estem a punt d’arribar! —va dir el pare, tot emocionat.

Al nostre voltant, els núvols es van començar a tornar d’un color rosa esponjós i les carreteres de sota es veien buides de cotxes, perquè a Glimmerview Vila de Follets no es permeten els cotxes.

—Fixeu-vos-hi! —va exclamar el pare—. Ja veig el riu! Hi havia jugat molt quan era petit amb els meus amics follets i fades. Però jugàvem amb seny, és clar! Fèiem garlandes de flors, collíem fruits deliciosos del bosc i organitzàvem curses de natació cada dia, durant les vacances d’estiu. Sempre feia sol. Oh, que bé que ens ho passàvem! Era tan idíl·lic!

pag13.jpg

En Wilbur i jo ens vam mirar i vam girar els ulls en blanc. Al pare li encanta recordar la seva meravellosa infantesa a Glimmerview, envoltat de natura. També li agrada deixar clar que era molt bon minyó, no pas com jo.

—I mireu —va continuar el pare, assenyalant cap avall—, allà hi ha la casa dels avis!

—Ai, sí! —vaig exclamar, notant que l’emoció ja em tornava a bullir per dins. Era un bolet verinós gegantí al bell mig d’un jardí preciós ple de flors.

El pare va baixar i es va aturar davant de la porta del bolet gegantí, i en Wilbur i jo vam aterrar al seu costat. Just quan el pare estava a punt de trucar al timbre, va semblar que s’ho repensava, es va girar i se’ns va quedar mirant.

—Mirabelle, Wilbur, em prometeu que us portareu bé a casa dels avis? —va preguntar.

En Wilbur va fer cara d’ofès.

pag15.jpg

—Jo sempre em porto bé! —va contestar, indignat.

—Bé…, és que em referia a la Mirabelle —va dir el pare, mirant-me als ulls—. Em promets que demostraràs el teu millor comportament de fada, Mirabelle? Ja saps que a l’avi i l’àvia no els agraden les entremaliadures ni els embolics, precisament les dues coses que sempre t’acompanyen a tot arreu!

—Oi tant que em portaré bé! —vaig contestar. I ho deia de debò! No volia que els meus fantàstics avis follets tinguessin un mal concepte de mi. M’havia proposat ser trempada i amable com una fada. Estava convençuda que, si era més fada, els impressionaria!

—I recorda que no els agrada que es faci cap mena de màgia sense supervisió —va dir el pare.

—Ja ho sé! —vaig contestar—. No faré gens de màgia sense demanar-ho abans a l’avi o l’àvia. T’ho prometo!

—Molt bé —va dir el pare, somrient i satisfet.

Li vaig tornar el somriure sentint-me una mica culpable. El pare no sabia que m’havia endut l’equip de pocions de viatge a la maleta. Però no pensava pas fer-lo servir, és clar! Només volia tenir-lo amb mi. Sempre m’he sentit més bruixa que fada, i no m’agrada anar enlloc sense els estris de màgia, per si de cas! El meu estoig de pocions de viatge és com un amulet de la sort!

pag17.jpg

El pare va trucar al timbre i va sonar un bonic picaroleig. En Wilbur i jo esperàvem impacients davant de la porta, i vam sentir uns passos que s’acostaven.

—Aiii, els meus cotonets de sucre! —va exclamar l’àvia, quan va obrir la porta. Va estirar els braços i ens va fer una forta abraçada a tots dos. Feia olor de talc i de roses, i duia els cabells arrissats de color lila pàl·lid molt ben pentinats.

L’avi era dret al seu costat, fent-nos un gran somriure a en Wilbur i a mi. Era menut i pulcre com l’àvia, amb una barba rosa punxeguda i decorada molt artísticament amb estrelletes.

pag19.jpg

—Entreu, entreu! —va exclamar l’àvia—. Alvin, et prendràs una tassa de te abans de marxar, oi?

—És clar que sí, mare —va respondre el pare—. Ja el preparo jo mateix.

L’àvia ens va fer passar cap a la petita cuina de la casa en forma de bolet. Mentre travessà

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos