Paraules al sol

Maria Antònia Oliver i Cabrer

Fragment

g

Nota a l’edició

L’estiu del 2010, na Maria Antònia Oliver i na Kathleen McNerney, la seva amiga i traductora nord-americana, van visitar l’illa de Cabrera. Na Kathleen recorda com la meva padrineta, Maria Antònia, li explicava amb els ulls humits com havia conegut en Jaume Fuster a Palma. Havien passat dotze anys de la seva mort i quaranta-dos d’aquell estiu que va ser confinat a l’illa, l’any 1968.

En Jaume havia estat destinat a Mallorca a fer el servei militar, amb altres catalans amb qui compartia inquietuds polítiques i culturals. Na Maria Antònia havia descobert un nou món en deixar Manacor per anar a estudiar batxillerat a Palma. La coneixença es va produir en un grup de teatre, a la Protectora, on també es van trobar en Pere Gabriel, un altre soldat català i amic d’en Jaume, i na Margalida Tomàs, una altra estudiant mallorquina i amiga de na Maria Antònia. Com explica n’Antoni Serra a Gràcies, no volem flors (La Magrana, 1981): «Els principatins “s’enrotllaren” amb les mallorquines, aquelles al·lotes joves que just acabaven de sortir dels col·legis de monges o similars i que començaven a treure el nas per la Universitat, pels cenacles literaris o pel món de la política subversiva. I s’hi casaren. I, una vegada llicenciats, au, se les endugueren a Barcelona. “Això ha estat pitjor que el rapte de les sabines”, digué qualcú estupefacte». I d’aquí el sobrenom de les «sabines» amb què les van batejar.

Feia molt poc que na Maria Antònia i en Jaume fes­tejaven, quan els efectes del maig del 68 a Catalunya van tenir conseqüències directes per a en Jaume i en Pere. A un soldat, militant polític, li confiscaren una carta relacionada amb una acció subversiva que havia tingut lloc a Barcelona. Arran d’aquest fet, a tots dos els traslladaren a Cabrera. Així va començar la correspondència entre les parelles, obligades a romandre separades, na Maria Antònia i na Margalida a Mallorca i en Jaume i en Pere a Cabrera.

Aquell mateix 2010 en què na Maria Antònia tornà a Cabrera sense en Jaume, va decidir fer una tria de les cartes per fer-ne una novel·la. Després de molta feina i il·lusió per tornar a publicar, na Maria Antònia la presentà al Premi Ciutat de Palma, amb el títol Paraules al sol i els pseudònims d’Olívia Guillot i Yus Picó. Però la novel·la no va guanyar. Finalment, les conseqüències d’una sèpsia el 2009, que havien debilitat més la seva salut, contribuïren a dificultar-ne la publicació. Tot i el reconeixement i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que va rebre el 2016, la novel·la va quedar en l’oblit i na Maria Antònia no va arribar a veure-la a les llibreries. Ara, Paraules al sol veu la llum en aquesta edició.

MARGALIDA LLULL OLIVER

g-1

Pròleg

Aq

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos