Ets llum

Vilma Montoliu

Fragment

cap-1

Introducció
 

Et demanaré un petit favor. Prometo que et costarà poc esforç. Imagina’t que ets al carrer, concretament estàs dret a la vorera davant d’una cafeteria. Esperes l’arribada d’un amic o de la parella. Heu quedat fa cinc minuts. Fa tard, però tu ets pacient.

Ara, de cop i volta, et sents observat i gires el cap. T’adones de la presència d’un nen a escassos metres de tu. La criatura és al costat del seu pare, que xerra amb un conegut a qui acaba de trobar-se per casualitat.

Per algun motiu, sembla que al petit li has cridat l’atenció. El nen s’allunya una mica del pare i et pregunta: «Com et dius?». I tu li respons que Laura o Isabel o Maria o Lluís o qualsevol que sigui el teu bonic nom. I, per descomptat, tu li demanes el seu. El nen et respon: «Em dic Ignasi». I tot seguit et dedica un somriure enorme.

Aquest gest tan natural t’agafa per sorpresa. Pots veure-li als ulls una forta autenticitat i això et commou. No tens temps de tornar-li el gest, ja que, amb un crit afectuós, el pare el reclama perquè se n’han d’anar. I aquí comença i s’acaba la vostra amistat.

No entens què ha vist en tu, la criatura. Al principi ni tan sols hi vols donar importància i penses motius com ara que només era un nen que estava avorrit. Així i tot, sents que la genuïnitat i la senzillesa d’aquesta petita interacció i, sobretot, el seu gran somriure, t’han transformat el dia. T’has sentit vist. El gest del petit Ignasi ha aconseguit que et caigués un vel dels ulls, com si de sobte poguessis veure-hi i sentir-hi més clarament.

La teva cita arriba i tot va segons el que estava previst. Malgrat això, com que et sents més content, perceps el teu amic o la teva parella encara més maco, gaudeixes encara més de la conversa i el cafè et sembla encara més deliciós.

Gràcies per fer-me el favor d’imaginar aquesta escena. T’ha costat gaire? Espero que no. Et faré una altra pregunta amistosa: t’agradaria incorporar a la teva vida l’actitud del petit Ignasi? Ja saps, em refereixo a aquesta curiositat innata, aquesta simpatia, aquesta alegria, aquesta gràcia, aquesta llum, aquesta autoestima, aquesta seguretat, aquest optimisme.

Si la resposta és afirmativa, ets al lloc correcte.

cap-2

Primera part

L’autoestima holística

imagen

cap-3

 
 

Ets una persona atractiva. Quina frase per començar un llibre! No, no et vull fer la pilota. T’ho dic de cor: ets una persona molt atractiva. Deus pensar que soc boja. Com puc saber-ho sense conèixer-te? Doncs molt senzill, perquè tots els éssers humans som encantadors, bells, atraients i preciosos.

Espera! Si estàs temptat de tancar

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos