La Sisena Flota a Barcelona

Xavier Therós

Fragment

Un pròleg, catorze anys després

UN PRÒLEG, CATORZE ANYS DESPRÉS

Benvolguts lectors, us presento la reedició d’un dels llibres que més satisfaccions m’ha portat des que va aparèixer per primera vegada a finals del 2010. Un assaig que va guanyar el premi Huertas Claveria de periodisme, amb un jurat de luxe, i que em va permetre establir una bona amistat amb personalitats com José Martí Gómez, Josep Maria Espinàs o Juan Marsé, el qual, aquell mateix Nadal, va regalar aquest llibre a totes les seves amistats. Com a resultat d’aquella benèvola iniciativa, també vaig iniciar una col·laboració intensa amb el director de cinema Francesc Betriu, amb qui vaig estar a punt de rodar un documental basat en el reportatge que teniu entre les mans. Ens reuníem sovint al Cafè de l’Òpera o a l’enyorat restaurant Can Pitarra, del carrer d’Avinyó, per planificar el que va convertir-se en una crònica que finalment no va trobar finançament. En aquella època tot just havia començat la crisi de la totxana i, malgrat la bona acollida del projecte, no vam ser capaços de portar-lo més enllà de les fases inicials. Durant els dos anys que vam estar preparant el guió, també ens vam plantejar fer una altra recerca sobre el sinistre Comte d’Espanya, el tirànic governador de Barcelona durant el regnat de Ferran VII, però cap d’aquestes iniciatives va culminar, i la mort d’en Francesc va escapçar definitivament totes dues propostes.

Fins a la publicació d’aquest treball, les visites de la Sisena Flota dels Estats Units a casa nostra havien estat una nota a peu de pàgina, un detall sense importància que aquest recull d’entrevistes, però, va ajudar a ressaltar i a convertir en un període significatiu en la història de Barcelona. De sobte, allò del qual no s’havia parlat mai era motiu de comentaris i articles. I en aquesta dècada llarga des de la seva publicació, molta gent m’ha escrit i se m’ha acostat per explicar-me alguna anècdota personal relacionada amb el tema. Fins fa poc, encara rebia correus electrònics i fotografies d’antics mariners nord-americans que volien donar-me el seu testimoni. I gràcies a això he conegut detalls no recollits en l’edició original, com ara els incidents protagonitzats per uns mariners beguts que, l’any 1972, es van colar pels túnels del metro i van obligar a aturar el servei; l’episodi dels castellers que van aixecar les torres a la pista d’aterratge d’un portaavions, o les juguesques d’aquells nois uniformats de blanc al bar Tirol del passatge Madoz, on es feien apostes per veure qui era capaç d’aixecar un barril ple de cervesa. Amb el temps, he pogut documentar millor el primer local que va tenir la USO a la capital catalana, situat al soterrani del bar El Tobogan de la plaça Reial, o les excursions dels militars ianquis pel carrer d’en Robador. Nits de disbauxa i sexe que no van agradar gens al periodista veterà Jaime Arias, el qual, el dia de la presentació del llibre al bar Kentucky de l’Arc del Teatre, em va confessar que, si hagués sabut que compartiria pàgines amb prostitutes i drogoaddictes, hauria declinat la seva participació.

Per a la meva pròpia sorpresa, aquest recull de converses va trobar molt aviat el seu propi camí. A més del focus mediàtic, que em va portar a aparèixer durant anys en diaris i programes de televisió i ràdio explicant aquesta història, també vaig ser convidat a fer nombroses rutes a peu pels escenaris on van tenir lloc les boges aventures d’aquells mariners. Recorreguts temàtics que recalcaven, fins i tot, aspectes molt concrets de les

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos