PRÒLEG
Quan escrius un pròleg per al llibre d’una autora a qui coneixes, és inevitable tenir-la present mentre el llegeixes, recrear la seva imatge i alguns dels moments viscuts amb ella. Per això no puc ser imparcial en aquesta presentació en veure com aquestes pàgines no només parlen de les seves idees, sinó també del seu cor. Vaig conèixer la Claudia ara fa uns anys. Vaig ser la seva companya de feina durant alguns cursos; la mobilitat laboral dels interins fa que els funcionaris, a vegades, tinguem aquests cops de sort.
La vaig anar coneixent a poc a poc i em vaig adonar que no es tractava d’una educadora qualsevol. Moltes coses la feien especial: el seu entusiasme, la seva alegria, la seva implicació… A mesura que passaven els dies, em van cridar l’atenció algunes actituds que tenia, que amagaven aspectes ocults que no sabia desxifrar: la seva necessitat d’acostar-se a l’alumnat que patia, com si aquell patiment fos seu; es posava en risc en situacions complicades, com si tenir cura dels altres fos més important que tenir-ne d’ella mateixa…
Amb el pas del temps van aparèixer altres senyals: TCA, espasmes hemifacials, canvis d’estats d’eufòria a descoratjament…
He vist el procés d’una dona ferida que prenia consciència del seu dolor a través de la manera en què li parlava el seu cos. També he estat testimoni de com iniciava un meravellós camí en el qual la sanació de les pròpies ferides és només un primer pas per aconseguir l’objectiu marcat: que la seva experiència serveixi per ajudar altres persones que passen o han passat per situacions similars.
Trobareu les seves vivències a les pàgines d’aquest llibre.
