El Club Superxut 5 - El misteri de la casa embruixada

Sélpide San Luis

Fragment

1. El Club Superxut se’n va de vacances!!!!!!

Capítol 1

El Club Superxut se’n va de vacances!!!!!!

Que per què les anomeno «vacances» si divendres vam tenir classe i dilluns en tornarem a tenir? Doncs és queee… Potser he exagerat una miqueta. És per culpa de l’emoció. Espera, que canvio el títol:

Il·lustració d’una pilota de futbol en la que hi posa «1 BIS».

El Club Superxut se’n va de viatge!!!

Que per què l’anomeno «viatge», si hi anirem amb el mateix autobús que lloguem cada cap de setmana per jugar contra els equips de la comarca? Doncs perquè aquest cop el nostre destí és molt més lluny! Tan lluny que haurem de passar-hi la nit. Vinga, va, provaré encara un altre títol:

Il·lustració d’una pilota de futbol en la que hi posa «1 BIS BIS».

El Club Superxut jugarà el seu primer partit en una altra província!

T’has adonat que he anat perdent símbols d’exclamació pel camí? Mira que estava motivat, eh? I no només jo: fins avui mateix, cap membre de l’equip era capaç de parlar d’una altra cosa…

Tot un capde sense adults!

Il·lustració d’un grup de nois i noies somrient i aixecant els braços.

Que sí, que ens hi acompanya la Candela, però ella no compta: la nostra entrenadora és l’adulta més guai del món sencer. Calia un altre «adult responsable» que l’ajudés, però, per sort, no n’hi devia haver cap de disponible, perquè qui s’hi ha apuntat és el meu avi. No sé quina mosca l’ha picat (sabies que, en realitat, les mosques no piquen?), ja que no li agrada gens la Candela…, però no em penso queixar.

Ens ha comprat pijames d’os a conjunt!!!

Il·lustració d’un home amb barba i un noi recolzant-se l’un amb l’altre d’esquena amb un mig somriure i vestits amb un pijama d’òs de cos sencer.Tenim quatre habitacions reservades en un hotel, en un en què s’accepten les mascotes, és clar, perquè no seria una festa de pijames de veritat si no poguéssim convidar-hi l’ànima de totes les nostres festes: la Canyella! I al matí farem turisme, i en Mateu fins i tot s’ha graduat altre cop les ulleres perquè les taques borroses de paisatge li semblin taques borroses i acolorides de paisatge i, i…

Que per què em tremola la veu, si tot sona superdivertit?

Perquè ara que ens estem acostant al poble dels nostres rivals… és impossible no notar alguna cosa estranya en l’ambient.

Una boira densa com la xocolata desfeta recobreix les teulades de les cases. El vent bufa amb tanta força, que els arbres podrien competir contra el meu avi en un enfrontament de breakdance. El cel s’esquerda amb un llampec electritzant i zigzaguejant…

En aquest mateix moment, els bessons, que s’han passat tot el viatge sumits en un silenci sospitós, es dirigeixen una de les seves mirades d’«hauríem d’explicar-ho als nostres amics o potser és millor esperar que la realitat destrueixi els seus desitjos més grans?».

—I ara què passa? —murmura en Mateu.

</div> <div id=

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos