Quin temps farà?

Àlex van der Laan

Fragment

cap-1

1
Meteorologia sense filtres

«Saps què ha dit el Van der Laan?, doncs que finalment plourà». «Aquest cap de setmana no pugem perquè el Van der Laan ha dit que faria una ventada de nassos, fred i nevada guapa». «Nen, n’he trobat un que es mulla amb el temps a Instagram, a més la clava sovint, segueix-lo! Fliparàs, a més, el paio explica el perquè, és superdidàctic». «Quin és el compte d’X del Van der Laan?, el vull seguir. Passo del que diuen a la tele, jo el temps el segueixo a les xarxes, no em fio dels altres».

Em presento, soc l’Àlex Van der Laan, em defineixo com a meteoròleg de les xarxes socials, un espai fantàstic per divulgar, per ser estimat o durament criticat. Sempre dic que les xarxes no tenen filtres, tal com escric en el meu perfil d’X, l’antic Twitter, i en el títol d’aquest capítol, «Meteorologia sense filtres». Això vol dir que escric el que penso, sense estar lligat a res. I el més important: assumeixo els meus errors, en una ciència tan imprevisible com és la meteorologia. En aquest llibre us ensenyaré com aprendre meteorologia des de zero per poder fer una previsió amb un grau d’encert elevat. Però cal recordar que l’atmosfera per definició és un caos, i encara que la modelització hagi avançat molt, la feina del meteoròleg continua sent clau. Factors com el coneixement del territori o els encerts i les errades dels grans models són bàsics per cuinar una bona previsió local, tot i l’explosió de la intel·ligència artificial (IA) i la millora constant de les previsions dels mòbils.

Qui soc? Doncs un economista de formació, tecnològic, a qui li encanten les matemàtiques. A partir del meu hobby de petit, la meteorologia, em van néixer a poc a poc aquestes ganes de convertir-me en home del temps virtual i poder fer de bruixot amb el temps futur. Amb l’explosió d’internet i del món 2.0 vaig tenir l’oportunitat de llegir, interpretar i, fins i tot, modelitzar previsions, que comento sempre amb el meu cercle més privat i proper. A poc a poc, aquesta passió la vaig anar transmetent per Twitter, Facebook i després per Instagram, fins a arribar a avui en dia, en què poso el meu coneixement a la xarxa, i el que és més important, el comparteixo amb col·laboradors que hi vulguin participar, per poder interpretar models i fer previsions amb un grau d’encert notable. Tinc quaranta-nou anys, soc neerlandès de nacionalitat, català de cor i culer. Treballo en l’àmbit de les noves tecnologies, m’encanten les matemàtiques, la informàtica en general. I, sobretot, soc un amant de la muntanya —especialment del Montnegre, els Pirineus i la Molina!!!—, del fred i de la vida en general.

Quan el meu pare, que és neerlandès, m’explicava que anava a l’escola patinant sobre gel, em quedava fascinat. Com podia fer tant de fred als Països Baixos i aquí no? A poc a poc aquesta fascinació pel fred i la neu, tot i viure a Barcelona, es va anar combinant amb l’escolta de les previsions del temps a TV3. L’Alfred Rodríguez Picó ha estat un referent per a mi, i el seu fantàstic programa a BTV, El Temps del Picó, va ser clau per als amants de la méteo, sobretot quan feia la previsió amb els mapes isobàrics clàssics del Wetterzentrale, un luxe per a tots els meteofriquis.

Un altre moment important en el meu friquisme per la méteo ve d’una altra de les meves aficions: la ràdio. Això actualment és molt boomer, però un té una edat. Encara recordo com si fos ahir quan esperava rebre la fotografia del satèl·lit Meteosat per ràdio i, amb unes impressores matricials (no es veia quasi res), intentava interpretar quatre núvols i el perfil de la Península. Hi posava més imaginació que res. En fi, batalletes. Però sense cap mena de dubte l’explosió definitiva va ser internet i la quantitat de pàgines completament gratuïtes que em permetien recopilar formació i entendre cada cop més aquesta ciència. I aquest és l’objectiu del llibre: poder formar el lector en l’aprenentatge per aconseguir una previsió meteorològica amb un bon grau d’encert.

Sempre s’ha dit que a Catalunya a cada casa hi ha un entrenador del Barça i un meteoròleg. Només cal veure quan a TV3 arriba l’espai del temps, i en molts menjadors se sent «Calleu!!, que surt el Mauri», o el Molina, o el Ramírez..., és a dir, els nostres meteoròlegs, que són quasi estrelles mediàtiques. Però, ai, si s’equivoquen! El martell de Thor els caurà a sobre. Per tant, no us desanimeu si us anomenen venedors de fum o us diuen que no en teniu ni idea. Penseu que us esteu endinsant en un món en què per a la gent l’encert és el més normal i la pífia es castiga. Tanmateix, queda molt de camí per fer, sobretot per poder aconseguir previsions locals a poques hores. Quantes vegades he rebut missatges com ara «Vaig al concert del Bruce a Barcelona i és a les 21 h, plourà?». Aquest és un exemple de previsió que pot ser molt complexa, sobretot si aquell dia està plovent a estones; de totes maneres, per a mi la clau de la meteorologia en el nostre context de canvi climàtic és poder avisar amb cert marge de possibles fenòmens extrems. Encara que no puguem fer res per evitar-los, si la gent està avisada almenys podrem minimitzar-ne els efectes i salvar vides.

Si no l’encertes, l’espifies

Una de les idees bàsiques que tinc gravades al cap és que la meteorologia és probabilitat. Això significa que, sigui en l’encert o la pífia, poques vegades existeix un 100 % de seguretat en una previsió. De fet, si és del 100 % ja no és probable, és cert. Però això seria entrar en definicions matemàtiques que no venen al cas. Actualment, els models atmosfèrics tenen un grau d’encert molt elevat, tot i que hem de distingir situacions sinòptiques que no tenen res a veure, sobretot en la fiabilitat i percepció que rep la gent. Per exemple, encertar el temps anticiclònic és fàcil i durador. És a dir, la gent farà poc cas si has dit que la màxima seria de 35 i finalment ha estat de 33 o 37 (segur que pensarà «sol i mosques»). En canvi, si dius que plourà a Barcelona però no hi cau ni una gota i acaba plovent a Badalona i a l’Hospitalet, et diran «quina pífia!» (per dir-ho suau), malgrat que l’encert o l’equivocació ha estat per uns pocs quilòmetres. Per tant, aquí teniu la primera idea fonamental: les depressions, baixes, solcs i embossaments freds es poden pronosticar de forma general, però el pronòstic local és un autèntic maldecap. Avui dia és el més difícil perquè encara hi ha molt de camí per recórrer i moltes vegades no se’n té la certesa ni amb poques hores de marge. De fet, els diferents models et diuen coses diverses. Sempre recomano que en aquests casos —en el moment en què ha de passar— seguiu el radar, perquè dona informació verificable, és a dir, et diu on plou o neva i amb quina intensitat.

En resum, una de les primeres idees bàsiques que vull que us quedin clares en aquest món del pro

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos