Crims, una comunitat
El febrer del 2020 va veure la llum el primer llibre, Tot el que llegireu és real, que aprofundia en les històries explicades als programes de Crims. Després d’aquell volum, n’han vingut d’altres: Llum a la foscor, Pecats capitals, L’hora de la veritat i La noia de Portbou. Crims s’ha convertit en un fenomen editorial que ha captivat milers de lectors.
La nostra feina és fruit de combinar la tradició històrica dels antics i fascinants narradors orals amb el periodisme a foc lent, compromès amb la comprovació obsessiva dels fets i les dades. Probablement, aquesta harmonia explica un fenomen que ens ha impressionat en els últims temps: l’aparició d’una sòlida comunitat de seguidors de Crims, formada per milers de persones seduïdes per aquesta manera de fer i d’explicar. Un fenomen impossible de planificar.
L’èxit d’aquests llibres i del nostre treball, més enllà de l’orgull lògic, impulsa l’equip de True Crime Factory a preservar amb zel el nostre ideari fundacional: explicar històries dures i delicades amb un respecte innegociable per la dignitat dels seus protagonistes. Alguna vegada em deveu haver sentit parlar de ritme narratiu, rigor periodístic i respecte cap a les víctimes: les tres erres, com anomenem internament aquest senzill però irrenunciable «llibre d’estil» nostre. Aquesta manera de fer ens ha permès que els integrants de la comunitat se sentin tranquils i no els faci nosa presumir de ser fans de Crims. Per a nosaltres és un orgull i una necessitat.
Els guionistes, productors, documentalistes i tots els qui formem part de True Crime Factory no som investigadors que resolen casos impossibles ni tenim la missió de descobrir culpables. En canvi, dediquem mesos —i, en alguns casos, anys— a documentar-nos per explicar amb precisió cadascuna de les històries que llegiu en llibres, veieu a la televisió o escolteu a la ràdio o en pòdcasts. Col·lateralment, la nostra feina ha tingut conseqüències que ens enorgulleixen, com haver reobert la investigació de l’assassinat de l’Helena Jubany o haver aconseguit posar nom a la noia de Portbou —Evi Rauter— trenta-dos anys després d’aparèixer penjada d’un pi en aquesta localitat fronterera.
Les quinze històries que trobareu en aquest volum tenen protagonistes reals i han tingut lloc al costat de casa entre els anys vuitanta del segle passat i l’actualitat: de Figueres a Alcanar, de Lleida a Lloret de Mar. Són molt diverses: una dona que intenta matar reiter
