La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella



Benvinguts a






ANA PUNSETUn embolic amb brilli-brilliIl·lustracions de Diana VicedoTraducció de Núria Parés






77Saps que a la ciutat d’Unicòrnia els autobusos tenen ales en comptes de rodes? I que si mires al cel no hi veuràs només ocells, sinó unicorns? Sí, sí, ho has llegit bé! Unicorns! Unicorns de tota mena i de tots colors, al galop i fent piruetes pels núvols.
Benvinguts
a
Unicòrnia
1


8Ai, perdó, no m’he presentat. Em dic Clàudia i no soc d’Unicòrnia; em refereixo que no vaig néixer aquí. Només fa quinze dies que els meus pares i jo vam venir a viure a aquesta ciutat, que està situada a un racó dels mapes perquè ningú (o gairebé ningú) la vegi. La veritat és que, quan em van anunciar que vindríem a viure aquí, em vaig pensar que era una broma... O un somni! Però per molt que em pessigui, no em desperto: Unicòrnia és real! Clàudia



9Gasolina de xaropRefugid’UnicornsBotiga dels meus paresCasa meva Escola Màgica SuperiorParc d’atraccions màgic



10Diuen que, quan els unicorns es van començar a extingir, els van reunir tots en aquesta ciutat per protegir-los... i així Unicòrnia es va convertir en la ciutat secreta més màgica de l’univers. A Unicòrnia, els semàfors no tenen colors, sinó música i focs artificials que t’avisen quan pots passar, i la gasolina està feta de cotó de sucre i xarop. Sí, sí, de debò: aquesta gasolina fa molt bona



11olor i te la pots menjar com si fos un caramel! És gairebé tan genial com el parc d’atraccions que hi ha al turó i que té unes muntanyes russes fetes de xiclet de maduixa.



—CLÀUDIA, A SOPAAAR!



13La veu del meu pare m’arriba des de la cuina, o sigui que surto volant de l’habitació per anar a sopar. Bé, volant exactament no, perquè aquí els que volen són els unicorns... però vaig tan ràpid que gairebé volo, ja m’entens. Clàud



Just quan estic a punt de posar-me una cullerada de sopa a la boca, el pare diu, com si res... —Ja ho tens tot a punt per a demà? —Què passa demà? —dic, sense entendre res.



—Com que què passa? Demà comences a l’Escola Màgica Superior! —Demà?! —exclamo, fent un bot a la cadira, i sense voler estiro les estovalles i el bol de sopa surt disparat a l’aire i... s’embruta tot!



1. Dolços2. Cantar3. Pocions màgiques4. Encanteris5. DiversióNo m’ho puc creure. Com s’han oblidat de dir-me que demà començo l’escola? Ja ho veus, la ciutat d’Unicòrnia és genial, però no és perfecta... perquè s’ha d’anar a classe com a qualsevol altre lloc! Després de sopar, els pares i jo revisem les coses que necessitaré demà. I en són moltes! Per sort, tinc la motxilla de núvol esponjós. La vaig comprar a una botiga tot just arribar a Unicòrnia, i de debò que quan la toques sembla que estiguis acariciant un núvol. A més, com que és una motxilla màgica, no pesa gens encara que estigui plena. Me’n vaig a dormir pensant en demà... Com deu ser l’escola d’aquí?



✶ No hi ha taules ni cadires: les classes es fan en gronxadors!✶ No existeixen els exàmens, tot són jocs i concursos.✶ Hi ha classes de sortilegis, pocions màgiques i llaminadures... però res de matemàtiques! ✶ Els professors canten les lliçons, amb orquestra i tot.✶ No existeixen les classes avorrides, només la màgia i la diversió! Coses que m’imagino de l’escola



18Avui és un dia important. De fet, avui és un dia superhipermegaimportant. Per què? Perquè és avui! Avui començo les classes a l’escola d’Unicòrnia! Estic tan nerviosa que m’he despertat sense despertador i sense que ningú vingués a la meva habitació a avisar-me, però em poso la diadema de la sort i... ja estic a punt!2
Una es
col
a
màgica






Quan arribem a la porta de l’escola, em quedo glaçada amb el que veig. Ultracongelada com un glaçó o com un floc de neu. L’escola és un corn d’unicorn enorme! És increïble. Com deu ser per dins? Li dic adeu a la mare i entro a l’escola... Acompanya’m!



Escola Màgica Superior



Per dins, l’escola és... encara millor! No només hi ha alumnes i professors... Als passadissos hi ha animals i plantes! Començo a buscar la meva classe i, sense voler, acabo en una sala plena de corbs de colors.



Un dels ocells se’m posa a sobre els cabells... És increïble! Potser s’ha pensat que és un niu. Em quedaria aquí tot el matí, però he de trobar la meva classe. On deu ser?



Al mig del passadís, distingeixo un rètol que anuncia el meu curs. Per fi! Tot i així... arribo una mica tard, perquè la professora, que porta un monyo ple de flors, exclama: —Benvinguts a la classe de pocions! VerdVermellPurpurinaPocions



Pocions que m’agradaria aprendre✶ Poció perquè el bròquil tingui gust de macarrons. ✶ Poció per allargar l’hora d’anar a dormir quan jo vulgui. ✶ Poció perquè els cabells no s’embullin mai.✶ Poció perquè els meus dibuixos es facin realitat.✶ Poció perquè no existeixin els deures.✶ Poció perquè la purpurina no caigui mai.✶ Poció perquè al cel hi hagi sempre un arc de Sant Martí.



26Tot i així, la poció que ens vol ensenyar la professora és molt més avorrida: —Avui farem una poció perquè els enciams de l’hort creixin més ràpid. Poseu-vos les bates i les ulleres protectores, i ja podem començar! Em vesteixo com una supercientífica màgica i segueixo les instruccions de la professora Florinda. Però parla molt ràpid! —Primer hi poseu una mica de brilli-brilli, després tres gotes blaves i quatre de verdes. I les vermelles... Això de fer pocions sembla molt fàcil! Hi poso les gotes blaves, les verdes... I les vermelles? També, així guanyo temps. —Les vermelles, no —continua la Florinda—, que són explosives. Ni tampoc les grogues, que són de pet de mofeta...






Ha dit que les vermelles no? Miro la proveta, i de sobte...



B
B
UUU
UUU
M
M



30De sobte en surt disparat un líquid viscós amb puntets de brilli-brilli que s’estavella contra el sostre. Quan es dispersa el fum... (perquè, sí, també hi ha fum), no sé on ficar-me. Tota la classe es peta de riure, i el noi que seu al meu costat em diu: —Encara sort que no hi has posat pet de mofeta també; si no, això faria una ferum... Però el pitjor de tot és la cara de la professora Florinda, que sembla a punt d’explotar, gairebé com la meva poció. Crec que no li ha fet gens de gràcia aquest petit desastre... —S’ha acabat la classe per avui! Definitivament, les pocions no són el meu fort. Les matemàtiques són més avorrides, però almenys no t’esclaten a la
