La força de la sensibilitat

Anna Romeu

Fragment

Benvinguda

Benvinguda

Benvolguda persona altament sensible,

Sovint em passen coses en les quals probablement et reconeixeràs: em commouen detalls que a altres semblen passar-los desapercebuts, m’afecta l’ambient dels llocs on de sobte entro i m’ofego, em costa posar distància emocional amb algunes situacions que visc en el dia a dia, i sovint tinc la sensació que «sento massa» i em canso. Quan una persona altament sensible comença a relacionar-se amb els altres, rarament ho fa de manera su­perficial. Sent, observa i interpreta constantment el que passa dins i fora d’ella mateixa. Aquesta capacitat d’afinar tant en els matisos és, alhora, una font d’enriquiment i d’esgotament.

Soc una persona altament sensible, i aquesta sensibilitat m’ha acompanyat sempre. Sense poder posar-li nom encara, la vaig percebre primer com a filla, intentant entendre el món adult, buscant l’harmonia a casa, complaent els meus pares perquè se sentissin orgullosos de mi, sentint-ho quan alguna cosa no anava bé encara que ningú ho digués. També com a germana, a més la gran de tres germans, quan volia cuidar, protegir, i fins i tot de vegades ensenyar el camí que tot just jo estava descobrint. Més endavant, el meu gran repte com a mare, amb el cor obert i la pell fina davant de les emocions dels meus fills, i alhora amb la consciència plena d’estar gaudint de les millors hores de la meva vida. També com a parella, quan vaig descobrir com de difícil pot ser mantenir-se connectada i en la meva pròpia identitat sense perdre’m dins l’altre. No sempre ho he aconseguit, ho he d’admetre. I com a professional, com a psicòloga, aprenc a posar límits per no esgotar-me i alhora aprofito aquesta capacitat d’empatia per acompanyar millor les persones que venen a confiar-me la seva història.

En totes aquestes facetes hi ha un constant: la sensibilitat com a manera de ser al món, una manera de ser en relació amb els altres i amb mi mateixa. Aquest llibre neix d’aquí, de la necessitat de posar paraules a aquesta experiència relacional.

Quan vaig escriure Soc sensible, vaig voler donar veu a una manera de sentir sovint incompresa i que representava un problema seriós per a moltes persones que no es coneixien, no es respectaven i no apreciaven qui (i com) són. Aquell llibre va ser per moltes persones altament sensibles una mena de mirall on reconèixer-se i poder començar a valorar-se i respectar-se. Aquest nou llibre que tens a les teves mans va més enllà: em proposo parlar de com ens relacionem les persones altament sensibles, com estimem, com ens obrim, com ens protegim, com gestionem el rebuig, la intensitat, la vulnerabilitat i la necessitat de connexió. I tot plegat com ho fem dins dels diferents rols i relacions que podem tenir a la vida.

Per a totes les persones, les relacions interpersonals són vitals. Al cap i a la fi, no deixem de ser animals socials, una espècie que no hauria arribat a dominar el planeta Terra si no hagués tingut aquesta capacitat de poder connectar-se entre els seus mateixos membres, establir objectius comuns amb persones que no es coneixen entre si i arribar a col·laborar amb altres milers i milers de persones per organitzar-se socialment i muntar una estructura que ha trencat l’ordre inicial de les espècies que havien habitat el nostre planeta durant milions d’anys.

És, doncs, la capacitat de relacionar-nos, establir vincles entre nosaltres, la que ens fa una espècie única. Les relacions interpersonals ens nodreixen, ens fan créixer, ens

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos