KPop Demon Hunters - La novel·la oficial

Fragment

Pròleg

Pròleg

-HUNTR/X! HUNTR/X! HUNTR/X!

Un estadi enorme ple de fans il·lusionats corejava el nom del seu grup de música preferit. Sacsejaven els light sticks de les HUNTR/X, saltaven i cridaven mentre a la pantalla gegantina de l’escenari apareixien imatges de les tres HUNTR/X.

Les noies eren famoses arreu del món per ser estrelles del pop, però en realitat eren molt més que això…

Fa segles, els dimonis amenaçaven l’antiga Corea. Aquests éssers, amb banyes i ullals, s’esmunyien per unes escletxes refulgents que s’obrien a terra. La gent estava atemorida; els dimonis els xuclaven l’ànima per dur-la al seu rei, Gwi-Ma, un monstre ferotge que consumia ànimes per enfortir les seves abrusadores flames roses.

En un dels atacs, una poderosa veu es va obrir camí entre la foscor. Les malvades criatures van aixecar la vista i es van trobar tres dones sobre la teulada d’un hanok, una casa tradicional coreana. Les guerreres, amb posat orgullós, vestien hanboks de seda de colors que ondejaven al seu voltant, i van baixar a terra d’un salt per protegir els humans. Cantaven amb una veu preciosa i empunyaven unes armes amb uns dissenys intricats.

Van derrotar els dimonis sense problemes.

Aquestes dones eren les primeres Caçadores. La seva música no només protegia les persones, sinó que també les unia. Les seves cançons inspiraven valentia i esperança, i van crear el Honmoon, un escut lluent que s’expandia fins a cobrir tota la zona propera. Encara que els dimonis intentessin destruir-lo, el Honmoon evitava que poguessin tornar a entrar al món humà.

Amb cada generació, hi ha un nou trio de Caçadores amb la mateixa missió: enfortir el Honmoon amb la seva música i protegir els humans de Gwi-Ma i del seu exèrcit de dimonis.

Als boscos de Jejudo, les HUNTR/X, el nou trio de Caçadores, observaven la seva mentora, la Celine. Darrere d’ella s’alçava un arbre enorme del qual penjaven diverses cintes allargades de teles de colors. La Celine tenia els cabells negres, llargs i ondulats, amb algun ble platejat, i se’ls havia col·locat sobre una espatlla.

—I, ara, aquest deure és vostre. La victòria és al vostre abast —va dir a les seves deixebles.

Les tres noies es van agafar de les mans, plenes de confiança i preparades per a la missió. Les HUNTR/X tenien l’oportunitat de crear el Honmoon Daurat, una barrera potentíssima que segellaria per sempre l’escut i evitaria que els dimonis poguessin entrar al món humà mai més.

Què podia sortir malament?

Capítol u

Un munt de fans animats amb tot de marxandatge de les HUNTR/X van entrar a l’estadi. Els light sticks creaven una brillantor d’anticipació per a l’últim concert de la gira mundial. Mentre esperaven que arribessin les seves estimades estrelles de K-pop, el públic xerrava sobre quina noia era la seva preferida del grup.

Alguns fans es decantaven per la Mira, que tenia els cabells de color rosa llampant. Era la visual i la ballarina principal del grup. Encara que era l’ovella negra de la seva família, als fans els encantava la seva actitud descarada i el seu estil únic. S’havia atrevit a posar-se un sac de dormir negre per anar a la catifa vermella de la Met Gala!

D’altres preferien la Zoey. Era una maknae adorable i sempre es pentinava els cabells negres amb dos monyos baixos. S’havia criat a Burbank, a Califòrnia, i sempre estava escrivint cançons a les seves llibretes. Encara que tenia una personalitat divertida i simpàtica, les seves intenses lletres i les seves impressionants habilitats per rapejar podrien derrotar fins i tot un dimoni que fos el doble de gran que ella!

I, finalment, hi havia un bon grapat de fans de la Rumi. La Rumi era la líder de les HUNTR/X i cridava l’atenció per la seva icònica trena lila. La seva veu increïble era capaç de fer plorar fins i tot homes adults! La Rumi s’havia quedat òrfena de petita, però era la filla d’una de les Caçadores del grup de K-pop de la generació anterior, les Sunlight Sisters. A la Rumi l’havia criat la Celine, que era amiga de la seva mare i també una de les Sunlight Sisters, i ara era la mentora de les HUNTR/X!

Quan es van atenuar els llums de l’estadi, els fans van embogir. Tothom, fins i tot en Bobby, que era el mànager de les HUNTR/X, es moria de ganes que comencés el concert.

—Però, i les noies? —va preguntar en Bobby. Va comprovar la ubicació de les HUNTR/X al mòbil i va veure que el seu avió havia deixat enrere l’estadi!

La Mira, la Zoey i la Rumi eren en un avió privat. Igual que els seus fans, les noies estaven molt il·lusionades pel concert, que seria el més gran que havien fet mai, i xerraven animades sobre el que els esperava.

—Té més cançons! —va dir la Zoey.

—Més passos —va afegir la Mira.

—O sigui que… més calories! —va declarar la Rumi.

—Pels fans! —van exclamar a l’uníson.

Davant d’elles hi havia una taula plena de menjar: rotlles de gimbap, snacks de gamba, muntanyes d’odeng i moltes més coses. Les noies s’ho van cruspir tot! I, és clar, no es podien oblidar del seu ramyeon preconcert. Van aixecar els envasos de fideus, que estaven decorats amb els seus noms i amb fotos d’elles, i van brindar:

—Fans contents, Honmoon content!

Però alguna cosa no rutllava.

—Ei, no hi ha aigua —es va estranyar la Zoey.

La Rumi va cridar l’auxiliar de vol, que estava regant una planta amb cafè. En veure-ho, la Rumi va arrufar les celles, confusa, però, abans que poguessin respondre-li, va trucar a en Bobby. La seva cara amoïnada va aparèixer a la pantalla per un instant abans que uns fans acaparessin la conversa. Però a les noies no els va molestar. Els encantaven els seus fans, i es van emocionar i van plorar amb ells. La Mira va elogiar el tatuatge que s’acabava de fer un dels seguidors, que era el logotip de les HUNTR/X, però la Rumi i la Zoey no n’estaven tan convençudes. Quan en Bobby finalment va poder recuperar el mòbil, els va dir que feien tard al concert!

—Tard? —es van estranyar les noies.

Es van girar cap als auxiliars de vol i els van observar amb els ulls entretancats.

—Tranquil, Bobby —va dir la Rumi—. Ara venim.

La Mira va remugar.

—No he pogut acabar-me el ramyeon!

La Rumi es va pessigar el pont del nas, molt molesta.

—Per què SEMPRE ens interrompen el menjar?

—SENTIRAN LA MEVA IRA! —va exclamar la Zoey amb la boca plena de snacks de gamba, i se’n va ficar un grapat més.

La Rumi, exasperada, es va aixecar i va plantar cara a l’auxiliar de vol, que encara estava regant la planta amb cafè.

—Ets un dimoni, oi? —va afirmar.

Per acabar de donar-li la raó, un altre auxiliar de vol va intentar unir dues sivelles de cinturó i no se’n va sortir, mentre que el pilot es va posar a prémer botons aleatoris amb els seus dits allargats.

La Rumi va agafar la primera auxiliar de vol pel braç i va veure que estava ple de marques liles irregulars. Ho sabia! Cap d’ells no era humà, eren tots dimonis!

Ara que els havien descobert, els monstres van revelar la seva forma autèntica, amb banyes, ullals i urpes. El pilot va sortir de la seva cabina…, i va resultar que era el més gran de tots ells!

—Oh, teniu les marques —va comentar la Mira, del tot impassible, i va inclinar el cap a un costat—. Doncs heu de morir.

—Els únics que moriran avui són… —va rugir el pilot monstruós.

BURP! La Mira es va tapar la boca amb una mà.

El pilot, perplex, va intentar recuperar el to amenaçador:

—He dit que els únics que moriran avui són…

GRRR. Ara el que havia rugit era la panxa de la Rumi i de la Zoey. Les amenaces dels dimonis no tenien res a fer davant de la indigestió de les noies.

—Els fans! Ens menjarem els vostres fans! —va bramar el dimoni, frustrat per totes aquelles interrupcions.

—No. No, gràcies. No. Els fans, no —van remugar les noies alhora. No permetrien que amenacessin els seus fans!

—Si toqueu els fans… —va començar la Zoey.

—Us donarem una lliçó —va acabar la Mira.

Els patrons ondulats del Honmoon es van il·luminar amb intensitat sobre les HUNTR/X quan van començar a cantar «How It’s Done». Els dimonis es van estremir de por.

Les noies es van encaminar amb passes confiades cap a les bèsties malvades, somrient, perquè sabien que tenien la victòria garantida. Mentre la Mira apallissava un ésser amb ullals, la Zoey va tirar a terra un altre dimoni. La Rumi estava concentrada en una cosa més important encara: el ramyeon! Tan tranquil·la, va emplenar una gerra amb aigua calenta i es va enfrontar a diversos dimonis amb una sola mà. Aleshores va passar la gerra a la Mira.

La Mira la va donar a la Zoey, però primer la va fer servir per colpejar a la cara un dimoni que estava assegut en una butaca de l’avió. Amb un somriure, la Zoey va emplenar el seu recipient de ramyeon amb l’aigua calenta, i tot seguit va fer el mateix amb els recipients que la Mira i la Rumi li oferien amb el braç mentre lluitaven contra els monstres amb la mà que els quedava lliure.

La Mira i la Zoey es van aturar per gaudir dels fideus, però la Rumi els va prendre el menjar, els va fer que no amb un dit i els va assenyalar les instruccions de cocció que hi havia escrites en un lateral del pot: «Llestos en tres minuts». Primer haurien de derrotar els dimonis, i després ja podrien menjar.

Les Caçadores, que tenien ganes de treure’s de sobre els monstres, van fer aparèixer del no-res les seves armes. La Rumi empunyava una espasa Sain-Geom amb una gran fulla refulgent, mentre que la Mira brandava una espasa corba Gok-Do situada a la part superior d’una vara daurada preciosa. Per la seva banda, la Zoey va fer aparèixer els seus Shin-Kal, unes dagues iridescents amb les fulles col·locades amb molta cura, com si fossin un ventall.

Els dimonis no hi podien fer res, contra unes guerreres tan hàbils. Les noies brandaven i esgrimien les armes. Ja gairebé ho tenien guanyat quan, de cop, l’avió es va sacsejar i van estar a punt de caure a terra tant elles com el ramyeon!

Les noies es van tirar de cap a salvar el menjar i van aconseguir que no se’n vessés ni una gota. Però què havia provocat les turbulències? Van mirar per la finestra. L’auxiliar de vol havia arrencat el morro de l’avió de la resta de la nau i s’estava escapant! Els altres dos dimonis es van agafar a una ala de l’avió just quan s’acabava de desprendre del tot.

—L’avió està fet caldo —va dir la Mira sense immutar-se.

Com si no fos greu, les noies es van acabar de menjar el ramyeon, se’n van beure el brou i van sospirar. Per fi havien satisfet les ganes de menjar fideus!

D’una en una, van abandonar l’avió destrossat. La Rumi les encapçalava, i va fer una salutació militar just abans de saltar de cap per la sortida d’emergència de l’aeronau. La Zoey i la Mira la van seguir. Mentre queien en direcció a l’estadi, van lluitar contra els dimonis alhora que es retocaven el maquillatge.

A l’escenari es va encendre un focus de llum que va il·luminar el cel. El públic va veure com les noies es dirigien cap a ells com si fossin estels fugaços.

—Són elles! —exclamaven.

Les HUNTR/X es van estavellar contra l’escenari a una gran velocitat, i es va crear un núvol de fum que va cobrir tot l’estadi. A mesura que es va anar dissipant, els dimonis van quedar visibles sota els llums de l’escenari, i els fans van ofegar un crit en veure els seus rostres horrorosos. Tot seguit, els focus van revelar la imponent silueta de les HUNTR/X, que s’alçaven darrere els monstres. Els fa

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos