Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
Joaquín Lavado va néixer el 17 de juliol de 1932 a Mendoza (Argentina) al si d'una família d'emigrants andalusos. Va descobrir la seva vocació com a dibuixant als tres anys. L'any 1954 publicà la seva primera pàgina d'acudits al setmanari de Buenos Aires Esto Es. El 1964, el seu personatge Mafalda començà a aparèixer amb regularitat al setmanari Primera Plana. L'èxit de les historietes li brindà l'oportunitat de publicar al diari nacional El Mundo i serà el detonant del boom editorial que s'estendrà per tots els països de llengua castellana. Després de la desaparició d'El Mundo i un any d'absència, Mafalda tornà a la premsa el 1968 gràcies al setmanari Siete Días i el 1970 arribà a Espanya de la mà d'Esther Tusquets i de l'editorial Lumen.
Quino ha aconseguit tenir una gran repercussió a tot el món, s'han instal·lat escultures de Mafalda a Buenos Aires, Oviedo i Mendoza, els seus llibres han estat traduïts a més de vint llengües i dialectes (els més recents són l'armeni, el búlgar, el hebreu, el polonès i el guaraní), i ha estat guardonat amb premis tan prestigiosos com el Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats i el B'nai B'rith de Drets Humans. Quino va morir a Mendoza el 30 de setembre de 2020.
Llegir-ne menysANY MAFALDA I QUINO.
Per primer cop en català, les tires de Mafalda en un sol volum.
Una de les 35 millors novel·les gràfiques segons Esquire iuna de les novel·les gràfiques feministes que has de llegir segons Elle
«Mafalda és una heroïna de la nostra època».
Umberto Eco
ANY MAFALDA I QUINO.
Per primer cop en català, les tires de Mafalda en un sol volum.
Una de les 35 millors novel·les gràfiques segons Esquire iuna de les novel·les gràfiques feministes que has de llegir segons Elle
«Mafalda és una heroïna de la nostra època».
Umberto Eco
Polèmica, sensata i encantadora, Mafalda és la nena argentina més famosa de la història. El primer cop que va aparèixer una tira seva va ser el 29 de setembre del 1964. En seguirien gairebé dues mil més sobre el dia a dia d'aquesta nena portenya de sis anys, envoltada de família i amics. En poc temps, les seves aventures van recórrer el món i van brindar hores de lectura i diversió a milions de lectors. Per celebrarel 60è aniversari del seu naixement, Lumen publica per primera vegada en català un dels seus títols més icònics i venuts.
La crítica ha dit...
«Quino, el gran Quino, es mantindrà viu gràcies a la seva Mafalda, que ens va ensenyar que, com sempre, el més urgent no sol deixar temps lliure pel que realment importan».
Héctor Abad Faciolince
«No he estimat mai una dona que no hagi estimat abans a Mafalda».
Manuel Jabois
«No té cap mena d’importància què en penso jo, de Mafalda. El que importa és què pensi ella de mi».
Julio Cortázar
«Mafalda va tenir un gran impacte en mi a l’hora de dibuixar i en la meva manera de dir les coses. Tenir la capacitat de barrejar emoció, reflexió i humor, entre altres, em sembla un còctel màgic i potent».
Agustina Guerrero, El Debate
«Increïble com d’important has estat per les nostres vides. [...] Les teves vinyetes sempre eren a prop donant sentit als detalls absurds de la vida i la societat. Cada lliçó era una picada d'ullet acompanyada d’un somriure silenciós que es convertia en riallada i sospir, filosofia pura, crítica social, llenguatge de gestos expressius i petits detalls, l'humor més fi concentrat en dibuixos. Quina gran companya!»
Ana Merino
«Les noves generacions segueixen llegint Mafalda amb alegria. No és un simple vestigi del passat o un record nostàlgic, sinó un personatge molt viu que encara incendia consciències i promovent l'inconformisme».
Rafael Narbona, El Cultural
«Com Charlie Brown o Nancy, Mafalda és un instrument per projectar, a través de la infància, les misèries dels adults i les contradiccions d'aquesta vall de llàgrimes. Al·leluia!»
Vicent Sanchis, Catorze
«Senyores i senyors, amb tots vosaltres: la filòsofa amb llacet que ha acompanyat diverses generacions, [...] la Greta Thunberg de la historieta. [...] Mafalda mai passarà de moda. [...] Quino es va guanyar la immortalitat i els amants de les vinyetes una heroïna per a tots els públics. Una que, si et despistes, et deixa anar amb aires de filòsofa: "Què t'agradaria ser si fossis viu?"»
El Mundo
«Mafalda a hora d’ara ja hauria de ser Patrimoni de la Humanitat. Indispensable per tornar a la rutina».
El País
«Crec que, juntament amb El Eternauta, Mafalda és la historieta de còmic més influent: una icona argentina com l’ametllat (o alfajor), en Juan Manuel Fangio i en Carlos Gardel o l'Obelisc. Mafalda és al subconscient argentí».
Liniers
«Mafalda és, diguem-ho clar i d'una vegada, més humana que molts éssers humans».
Román Gubern
Joaquín Lavado va néixer el 17 de juliol de 1932 a Mendoza (Argentina) al si d'una família d'emigrants andalusos. Va descobrir la seva vocació com a dibuixant als tres anys. L'any 1954 publicà la seva primera pàgina d'acudits al setmanari de Buenos Aires Esto Es. El 1964, el seu personatge Mafalda començà a aparèixer amb regularitat al setmanari Primera Plana. L'èxit de les historietes li brindà l'oportunitat de publicar al diari nacional El Mundo i serà el detonant del boom editorial que s'estendrà per tots els països de llengua castellana. Després de la desaparició d'El Mundo i un any d'absència, Mafalda tornà a la premsa el 1968 gràcies al setmanari Siete Días i el 1970 arribà a Espanya de la mà d'Esther Tusquets i de l'editorial Lumen.
Quino ha aconseguit tenir una gran repercussió a tot el món, s'han instal·lat escultures de Mafalda a Buenos Aires, Oviedo i Mendoza, els seus llibres han estat traduïts a més de vint llengües i dialectes (els més recents són l'armeni, el búlgar, el hebreu, el polonès i el guaraní), i ha estat guardonat amb premis tan prestigiosos com el Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats i el B'nai B'rith de Drets Humans. Quino va morir a Mendoza el 30 de setembre de 2020.
Llegir-ne menysSubscriu-te a les nostres novetats editorials
Actualidad
Artículos relacionados con este libro
Reseñas
Ressenyes
