Llibres
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Novel·la literària
De 0 a 3 anys
A partir de 4 anysA partir de 7 anysA partir de 9 anys
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Audiollibres
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
Autors
Editorials
Jacques Tardi (Valence, 1946), després d'estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts a Lió i a l'Escola d'Arts Decoratives de París, s'inicia en la historieta el 1969 al mític setmanari Pilote amb una història de 6 pàgines, Un cheval a hiver, amb guió de Jean Giraud. Després d'altres col·laboracions breus amb diversos guionistes, el 1971 apareix la seva primera història de continuar amb guió de Pierre Christin, Rumeurs sur le Rouerge. L'any següent, amb guió propi, llança Adieu Brindavoine, on ja perfila el seu estil definitiu i la seva passió pels anys de la I Guerra Mundial, i el protagonista del qual, Lucien Brindavoine, reapareixerà com a secundari a Adèle Blanc-Sec.
Llegir-ne menys
Dominique Grange (Lió, 1940) és actriu, compositora, intèrpret, traductora i militant política. El 1958, després d'estudiar a l'Escola d'Intèrprets de la Sorbona i rebre classes d'art dramàtic, va emprendre una carrera professional com a actriu i cantant que va abandonar després dels successos de Maig del 68 per dedicar-se gairebé exclusivament a la militància política de biaix maoista amb el partit Gauche prolétarienne. Arran d'això, Grange va passar a cantar sobre la revolució, les lluites socials, antiracistes i llibertàries, component importants himnes militants com «Les Nouveaux Partisans» (que inspirà el títol d'Elise i els nous partisans) o «À bas l'État policier». El seu compromís polític la va portar a passar una temporada a la presó i posteriorment a formar part de la Nova Resistència Popular, una organització clandestina, braç armat de la Gauche prolétarienne. Des de llavors, ha continuat participant amb organitzacions polítiques d'esquerra i molt activament amb diverses oenagés. La majoria dels seus escassos treballs discogràfics estan il·lustrats per Jaques Tardi.
Llegir-ne menysTardi i Dominique Grange signen una novel·la gràfica intensa i apassionant, amb ecos que ressonen avui amb més força que mai en una França encara esqueixada per la desigualtat i la injustícia.
Tardi i Dominique Grange signen una novel·la gràfica intensa i apassionant, amb ecos que ressonen avui amb més força que mai en una França encara esqueixada per la desigualtat i la injustícia.
L’Elise, una jove cantant de Lió que el 1958 arriba a París per provar sort, deixa enrere el món de l’espectacle arran del moviment contestatari del Maig del 68. Es nega a acceptar la «tornada a la normalitat» i s’afegeix al moviment de lluita contra l’explotació, la injustícia social i el racisme. Un recorregut atípic que ens porta des de la guerra d’Algèria fins als anys setanta, en el qual la protagonista s’encarna en unes il·lustracions vehements i en algun cas esgarrifoses.
Elise i els nous rebels enganxa el lector amb tota la força de l’experiència viscuda, barrejada amb elements de ficció, i segueix les passes d’una jove que es defineix ella mateixa com «compromesa per a tota la vida».
Jacques Tardi (Valence, 1946), després d'estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts a Lió i a l'Escola d'Arts Decoratives de París, s'inicia en la historieta el 1969 al mític setmanari Pilote amb una història de 6 pàgines, Un cheval a hiver, amb guió de Jean Giraud. Després d'altres col·laboracions breus amb diversos guionistes, el 1971 apareix la seva primera història de continuar amb guió de Pierre Christin, Rumeurs sur le Rouerge. L'any següent, amb guió propi, llança Adieu Brindavoine, on ja perfila el seu estil definitiu i la seva passió pels anys de la I Guerra Mundial, i el protagonista del qual, Lucien Brindavoine, reapareixerà com a secundari a Adèle Blanc-Sec.
Llegir-ne menys
Dominique Grange (Lió, 1940) és actriu, compositora, intèrpret, traductora i militant política. El 1958, després d'estudiar a l'Escola d'Intèrprets de la Sorbona i rebre classes d'art dramàtic, va emprendre una carrera professional com a actriu i cantant que va abandonar després dels successos de Maig del 68 per dedicar-se gairebé exclusivament a la militància política de biaix maoista amb el partit Gauche prolétarienne. Arran d'això, Grange va passar a cantar sobre la revolució, les lluites socials, antiracistes i llibertàries, component importants himnes militants com «Les Nouveaux Partisans» (que inspirà el títol d'Elise i els nous partisans) o «À bas l'État policier». El seu compromís polític la va portar a passar una temporada a la presó i posteriorment a formar part de la Nova Resistència Popular, una organització clandestina, braç armat de la Gauche prolétarienne. Des de llavors, ha continuat participant amb organitzacions polítiques d'esquerra i molt activament amb diverses oenagés. La majoria dels seus escassos treballs discogràfics estan il·lustrats per Jaques Tardi.
Llegir-ne menysSubscriu-te a les nostres novetats editorials
Actualidad
Artículos relacionados con este libro
Reseñas
Ressenyes
